Aquí podreu trobar experiències, sortides, coses que fer amb el nens,....
Marede3 és un lloc on, entre tots, aprenem i desaprenem junts per fer un gran camí, on la teoria i la pràctica no es donen la mà i on tot està per descobrir.
(Totes les fotos que apareixen estan fetes i editades per mi LLunadefoc)

Traductor

divendres, 23 de febrer de 2018

Ja és divendres! (whatsapp a primera hora, dibuixos i bon rotllo)

Tot va començar fa bastants mesos, un divendres al matí vaig rebre un whatsapp
d'una noia. Si una companya de batalles diverses, de camins i encontres.


Al que anava..., un divendres al matí a primera hora vaig rebre aquell missatge,
un dibuix amb unes lletres que deia: Ja és divendres!


Quina il·lusió! Ostres, a vegades ens agradaria dir bon dia a molta gent que potser no
veus el
sovint que t'agradaria, o simplement tindre contacte amb algunes persones que no et
trobes per "la vida" el sovint que voldries, però les tens presents.


I amb aquell missatge ho vaig veure clar. Perquè no? Perquè, no enviar un missatge a
totes aquelles dones que formen part de la teva vida i que no vols perdre el contacte?
Un missatge bonic: Ja és divendres!


És una manera de dir: penso en tu, sé que estàs aquí encara que no ens veiem tot el
que voldríem però ser que sempre hi seràs...


I així cada divendres em desperto esperant el missatge de l'Ester, desitjant-me
bon divendres, li contesto, ens parlem breument i a continuació el reenvio a les
"dones de la meva vida" que per sort no són poques. Una xarxa, una cadena, on sé
que moltes esperen despertar-se amb el missatge, ens comuniquem, sabem que
estem allí pel que necessitem i sobretot que ens recordem unes de les altres.


Per què això és la vida oi? Pensar amb qui t'aprecies, regalar un trosset del teu
temps dedicat a algú, dir que la trobes a faltar o simplement desitjar-li un
JA ÉS DIVENDRES! #jaésdivendres

Per cert, no em vull descuidar que les il·lustracions les penja la Roser Guixa
@RoserGuixa totes elles dones il·lustradores.

dilluns, 5 de febrer de 2018

Socors!!! Tinc una preadolescent a casa!




No estic preparada, ho sé.... a més, ...com ha passat? Fa res que la tenia a la panxa i ara
només vol fugir de mi!!! Ho sento però m'ha agafat desprevinguda.
Tot està malament, tot és un NO, els petons han desaparegut i allí on hi havia abraçades ara
trobo colzes, mans, ... Mama ara noooooo! Mama aquí nooooo! Mamaaaaaa!!!!



Que dur! De debò! Em pensava que no m'arribaria o que simplement veuria algun senyal,
però crec que la velocitat del dia a dia m'ha fet engolir els senyals i tot.

I així de sobte ha aparegut a casa la preadolescència entrant per la porta gran,
amb contundència, rebot i mal estar.

M'encantaria dir-te que tot això passa, que ens anem acceptant, que ens anem coneixent,
que les hormones es regulen i que no hi ha mal que duri 100 anys.

Que tot el que avui ho detestes, demà serà fantàstic, però evidentment si t'ho dic jo,
no serveix, perquè una altra cosa que porta aquesta etapa és l’autoafirmació,
buscar un grup i pertànyer a ell i perquè no una mica de rebuig cap als progenitors
(aquí entro jo).

Però la veritat és que tot el que t'he dit anteriorment perdurarà per sempre amb tu i l'únic
que podràs fer és l'acceptació i que el temps ho cura tot o si més no ho minimitza.

Amb el temps ho aprendràs i jo estaré al teu costat sempre, encara que ara mateix vulguis
estar lluny de mi el màxim possible perquè encara que no t'ho creguis, jo també vaig ser
com tu, i no fa pas tant. I sé que una abraçada de la mare ho cura tot, per tant encara que
em rebutgis mil cops jo t'abraçaré 1001!

Amb aquelles abraçades que enganxen i curen tot, o almenys serà tan sincera que et
reconfortarà.

dimarts, 9 de gener de 2018

La vida és bonica (però a vegades complicada)

Recordant el títol a una cançó dels "Els Pets" que són de les meves terres.

Perquè ara més que mai "La vida és bonica, encara que a vegades complicada".

Ens pensem que quan ens passa alguna cosa som les úniques persones al món a què els passa, estem sempre envoltats, immersos a les xarxes socials i només veiem gent feliç, fotos boniques plenes de filtres (que per cert són genials!) i gent perfecta amb famílies perfectes.

Després explicant-les, ens adonem que no és així.




Sorgeixen tot un seguit d'històries, de veus conegudes, sense filtres, que ens expliquen tot allò que no sabíem.



Aquí es teixeix entre nosaltres una teranyina invisible, un petit fil vermell, invisible i fort, de persones que ens escolten, expliquen i entenen el moment que estem vivint. És una xarxa invisible als ulls que només es veu i s'escolta amb el cor.



La vida dóna moltes fuetades i com deia la meva àvia "la roba bruta es renta a casa" per tant deixem de pensar en aquest pseudomón de les xarxes socials on tothom és perfecte o parafraseja cites d'autos per donar missatges.


Si ens sentim malament o pensem que estem vivint alguna cosa insuportable segur que hi ha gent al nostre voltant que ha passat pel mateix, perquè la vida és això, el pas a pas dels dies amb els encerts i les caigudes, amb la bellesa d'un matí radiant i la tristor de la nit més fosca en solitud, amb les rialles descontrolades de moments brillants i amb les llàgrimes més denses irrefrenables.


Tot passa, i ara més que mai estic desitjant que el temps passi i respongui amb amabilitat tot el que estic vivint i des d'aquestes humils paraules només em queda agrair a tota la gent que m'ha fet costat, m'ha donat suport, m'ha estimat, m'ha escoltat, ... gràcies a tota aquesta xarxa invisible als ulls però que he sentit a l'escalfor del meu cor per ser-hi perquè això fa que sigui més forta i tirar endavant perquè la vida és això no?


“Només s’hi veu bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls” El petit Príncep

dissabte, 16 de desembre de 2017

La biblioteca

Amb això del canvi de lloc de viure, canvi d'escola i d'activitats, la veritat havíem perdut el ritme i l'espai per anar a la biblioteca, trobàvem a faltar aquest espai i temps. Des de petits que sempre els hi he portat, buscant sempre un espai per cadascú d'ells per poder estar a gust i fomentar així l'art de llegir, descobrir altres mons i obrir la ment a la curiositat.


Doncs bé els divendres hem trobat el Club de Lectura, un espai on ells poden estar amb altres nens i nenes de la seva edat recomanar-se llibres i on la bibliotecària dirigeix l'espai donant pautes per descobrir nous llibres i autors.


També aprofitem per remenar llibres i pel·lícules, per poder agafar en préstec. La veritat que xalem molt i m'agrada orientar-los, ensenyar-los el que jo llegia de petita i que em va fer créixer. M'encanta agafar "pelis" antigues, o que van formar part de la meva infància i que les vegin. Les seves reaccions o preguntes són genials em traslladen a quan jo les veia quan era petita. L'altre dia vam veure plegats "Tomàquets verds fregits", sabia que els hi agradaria, i així va ser perquè ara el seu crit de guerra és: "Towanda!!"

A partir de veure pel·lícules també introdueixo temes a tractar, a parlar i qüestionar-los les coses. Això fa que pensin que treguin les seves conclusions i és una gran oportunitat per ensenyar-los a consumir bon cinema, cultura i criteri.

diumenge, 5 de novembre de 2017

Ens ha caigut la primera dent!!!

Resultat d'imatges de fada de les dentsOstres ha estat una barreja d'emoció màxima i de drama absolut. M'explico.... per la nena ha estat la màxima il·lusió, està clar! Tenia tantes ganes de què li caigués la primera dent. 

A la seva classe ja teníem uns quants nens/es que ja en portaven 4 de caigudes i clar era com frustrant per ella. Sempre preguntant: Mama i a mi?
Però per mi ha estat la primera de l'última. Sí, si... aquella sensació de nostàlgia que a la meva petita de casa s'està fent gran. El sentiment de pèrdua ha estat enorme.

Li ha escrit una carta a la "Fada de les Dents" perquè a casa nostra bé la "Fada de les Dents" entra volant a la nit com si fos una "Campaneta del Peter Pan" a vegades fins i tot ha deixat pols de fada pel llit (una mica de purpurina, hahhahahahha), sobretot la nena o nen que li ha caigut la dent ha d'anar a dormir ben d'hora i no ha d'anar al llit dels pares aquella nit!

La Fada a vegades escriu cartes per expressar la seva alegria o malestar amb algun fet ocorregut amb el nen/a de casa nostra i si tot va bé algun regal cau, aquest regal no sempre és material, pot ser un berenar especial, una tarda a un lloc on sempre ells volen anar, alguna cosa que necessiten i que la Fada ho sap, .... depèn del moment i de l'edat.

I a vosaltres qui ve a casa vostra quan cauen les dents? I fins quina edat? Perquè clar si tens fills de diverses edats quan el gran ja ho sap comença el petit i llavors has de fer als dos o tres! Ai mare!

dimarts, 31 d’octubre de 2017

La Casta-Halloween

Sempre m'havia oposat a fer tradicions que fossin foranies, allò que diem que per Nadal, el tió i per tots Sants, Castanyada. Però com sempre he dit: "quan no ets mare és tan fàcil dir tot allò que no faràs i faràs però desprès....." i mai es pot dir "D'aquesta aigua no en beuré"...


Però un dia els meus fills em van dir que podríem menjar castanyes i fer panellets però perquè no decorar la casa i disfressar-nos de tot. I mireu, vaig sucumbir. Estava tan ben argumentat i els hi feia tanta il·lusió que no vaig poder dir que no.
Per tant com sempre el dia marcat fan panellets a casa de l'àvia o casa la tieta, després decorem la casa com ells volen, fem les carabasses i comprem moniatos per menjar i castanyes. I si, fem el "Trick or treat!" (aprofitem que tenim una amiga que coneix molt bé aquesta tradició i ens explica de què va i perquè la fan). Es reuneixen un grup de nens de l'escola, del poble o de la urbanització i truquen a les portes a veure què cau, algunes cauen "gominoles", altres crítiques i altres res.... Però mireu, la cosa és de fer festa, està junts menjar moniatos, panellets i castanyes ....i perquè no, fer anar a la imaginació.


Aquí a casa estem temps preparant-ho, ja que fem dibuixos, maquillatge terrorífic (amb uns magnífics tutorials que ja tenen clissats), decoració, galetes, carabasses, de tot!!!!! El més important és que entre tots preparem una festa, amb molta il·lusió, els veig imaginatius, treballant en equip i sobretot feliços!



Així que avui a la nit després de la festa de l'escola (que anirem vestits de castanyeres i castanyers), si voleu passar una nit terrorífica menjant castanyes i panellets allí estarem!!!! Bona festa a tots, bona castanyada!!!!!!!

dijous, 5 d’octubre de 2017

Observem, escoltem i toquem en família: Visites familiars al Gaudí Centre


Aquest diumenge dia 8 d'octubre, el 12 de novembre i el 10 de desembre, a les 11 h del matí el Gaudí Centre s'obre en família. Una visita familiar excel·lent on tots els nens participaran activament d'una visita, dic activament perquè formaran part de la història del gran Gaudí.


Millor que reserveu les entrades (infoturisme@reus.cat) perquè la cosa va molt buscada i són molt pocs dies i el preu evidentment també està força bé perquè són 4 euros per persona (tant adults com nens).



La visita dura unes 2,30 hores aproximadament i visiteu tot el Centre, explicat amb gran detall i sempre pensat de cara al públic infantil que són una gran part de la història.



Repassareu des del Gaudí infant, fins a l'adult, amb les seves curiositats, mirades i complicitats.



La visita acaba amb un taller, on s'enduen el seu treball manual a casa.