Cançó de Nadal al Bravium

Era l'última sessió de Cançó de Nadal, una adaptació de l'obra de Charles Dickens "Conte de Nadal".

No pretenc fer cap ressenya de l'espectacle, ja que n'hi ha unes quantes, i de crítica teatral-musical tampoc, perquè les que hi ha són boníssimes.

Doncs això, diumenge a les 12 h tots al Bravium! La reserva d'entrades era obligada, perquè el boca-orella fa funcionar a la perfecció i ningú es volia perdre aquesta adaptació musical feta pel tàndem Lucky&Luke i tota la gent del Bravium.

Era com estar a casa, un teatre tan familiar, amb tot de cares conegudes a dalt de l'escenari, arriba a una complicitat extrema. El musical, un encert i on tota la família hi va gaudir d'allò més.

Les emocions van aflorar en tot moment i ens van envoltar i transportar dins l'obra, deixant-nos bocabadats totalment, els meus tres fills no paraven de sorprendre's una vegada i una altra. La música en directe és un gran encert, que es valora des de l'espectador on la qualitat musical és excel·lent.

Les fotos aquest cop no les vaig poder fer amb el mòbil per ordre expressa del teatre per tant poso un enllaç a fotos fetes amb molt d'amor, aquí us deixo l'enllaç: Fotos Meritxell

Gràcies per fer-nos viure uns instants màgics amb tocs i d'humor i amb un rerefons de moral inclosa: Fes de tu el millor regal, no només ho has de ser per Nadal sinó tot l'any!

Des d'aquest humil blog, només dir-vos GRÀCIES de nou, cada dia sou uns 400 lectors de mitjana, i això m'omple d'orgull, agrair-vos de tot cor, perquè sense vosaltres això no tindria sentit, sense els meus fills, el meu marit, la meva família i a tots els que em llegiu: Bon Nadal i bones Festes!!!!!

Pd: Regaleu teatre als vostres fills, espectacles en general, els fareu grans de cor i de ment

Nadal, regals i altres temes

Ostres perdoneu però a mi mai m'ha agradat el Nadal. A veure, potser quan era petita, pel tema dels regals i fer festa, però va durar ben poc.

Ara en tindre fills doncs et veus "obligada" a celebrar aquestes festes hipòcrites i de consum excessiu, ja que el nostre calendari i societat (i formem part d'ella, perquè no visc en una cova aïllada del món). 

Doncs he intentat fer veure als meus fills que el Nadal no és aquesta època consumista i de felicitat absoluta on els regals cauen a tort i dret sense esme ni són, i on tot val.

És difícil i dur, ho se... Perquè no tothom pensa igual i formem part d'una família on els altres membres també tenen que a dir, eduquen i fan el que ells creuen més bé pels nostres fills (àvies, tietes, padrins, cosines, ....).

L'excés d'anuncis televisius en horari infantil, a canals infantils de publicitat dirigida exclusivament al consumisme infantil ho trobo excessiu, aberrant i tòxic. I aquest catàleg de Nadal que molta gent els hi dóna als nens perquè marquin el que volen o trobo horrible.

Que cadascú fa el que pot i el que vol, per tant no m'hi penso posar. L'únic que s'ha de ser és coherent i responsable amb què es fa.

Jo sabia el que no volia pels meus fills, no els vull educar en el consumisme, en tindre per tindre, en tindreu tot perquè tal "o qual" ho té, ... I és dur.... És dur dir que no, és dur dir que no es pot tindre tot, és dur educar en la frustració i el sacrifici, perquè que, que bonic és veure que els nostres fills ho tenen tot al seu abast, que no els falta de res, i que tot el que demanen ho tenen i no tenen cap sentiment al fracàs, a la frustració, ...

Però el món no és així, o el món que jo vull, no vull que sigui així, per tant intento la cooperació entre germans, els jocs comuns i que portin coses que realment necessiten (roba, calces, mitjons, pijames, motxilla de l'escola, ...), vals per fer excursions amb els pares (no cal anar lluny, tot té el seu encant i segur que en trobeu de ben a prop!) regals que no siguin sexistes, que els faci volar la imaginació i si potser fets a mà. 

Les disfresses tenen un gran espai dins del món dels nens, jugar a disfressar-se és genial i sobretot si és amb teles diferents on ells puguin crear-se les seves pròpies disfresses, llençols, teles, pintures, faldilles, roba vella i disfresses convencionals. I llibres! Regalar llibres és regalar un món sencer!

Us deixo algunes idees (no totes, només algunes i podem entre tots fer una gran llista)

Llibres:

Elmer, El buit, El monstre de colors, El cassó d'en Gerard, La gota i el cirerer, El petit Príncep, Kinklous escorça, El petit Vampir, Emocionari, Com funciona el món, Wonder, Guia d'ocells per a nois i noies (i altes guies), Coraline, El ninot de neu, Bola de Drac, El detectiu Connan, Reus de la mà infants,....

Jocs:

Cartes de l'Uno, Kapla, trencaclosques, jocs de peces per muntar, plastilina, fang, pintures, jumping clay, dominó, parxís, micado, tres en ratlla, com fer el teu jardí, com fer el teu hort, construir una capsa niu, fer menjar, qualsevol joc de sobretaula amb valors, ...

Sortides:

Val per fer una sortida amb els pares a......(tot l'entorn proper és una meravella, no cal anar lluny ni grans viatges), descobrim el que tenim!

Tió, carbó i fang

Aquest macro pont, per qui l'hagi gaudit hi havia mil plans a fer, però a casa no teníem macro pont, ni pont, ni festes. Els nens han anat a l'escola cada dia (menys el 6 i el 8, és clar), la meva parella treballava cada dia, menys el 6 (casualitats de la vida), per tant jo vaig fer les festes només senyalades en vermell. A més tenim a l'Arlet (la petita de casa amb el braç trencat, això es mereix un post a banda), amb tot això però no ens ha frenat res per fer plans alternatius, ben a prop de casa i on tots hem pogut participar (perquè la cosa és aquesta, fer coses junts, en la nostra mesura i les nostres possibilitats i traslladar això als nostres fills).

Dimarts, teníem un acte dels més importants i emocionants; anar a buscar el tió!! Aquest any per segon cop hem anat amb l'excursió que organitzem des de l'AMPA de l'escola dels nens. La il·lusió crec que és a parts iguals tant dels nens com la dels pares. Organitzar una sortida així i després veure el resultat és motivador al 100%! A més va tindre molt d'èxit, creixent en nombre de tions per anar a buscar.
Hi ha un moment de l'excursió on la rialla dels grans, els pèls de punxa i l'alegria ens envaeix.... quan comencem a escoltar els crits dels nens que troben el seu tió en mig de l'excursió i l'abracen amb totes les seves forces... Aquells instants ho valen tot! Tota la feinada, tots els nervis, tot.... Tot s'esfuma per segons i l'alegria envaeix tot.... crec que és la recompensa més gratificant!

Doncs això ja tenim el tió a casa! Alimentant-lo perquè pugui cagar forces coses! Amb la manteta, a prop del foc, ... Expectants al dia!

Una altra activitat que hem fet aquests dies és com l'any anterior anar a visitar els nostres veïns de l'Associació Cingle Vermell amb la seva carbonera. També és el segon any que la duen a terme i aquest cop hem anat a desmuntar-la. Tot un procés que no ens volíem perdre de cap de les maneres i que l'any passat ens va quedar per fer.

La recuperació d'oficis antics és una part fonamental d'aquesta associació, preservant el bosc i el seu entorn natural. Un any més hem gaudit com mai, envoltats de coneguts i fent una de les coses que ens agrada més: participar del nostre entorn i de la vida del camp.

També hem pogut estar a casa, reorganitzar-nos una mica, que també fa falta i sobretot fent una cosa que els encanta: Fang! Com passa el temps, amb silenci, fent allò que els fa corre la imaginació.... per cert algú li fa falta un portaesplemes, o un element decoratiu de fang? ha ha ha