Una cosa que tenia clara, és que el nostre canvi de localització i de vida produiria inevitablement (i que desitjava amb totes les meves forces) fer un hort. Sembla fàcil, oi? Doncs només a mitges.
Què plantem? Evidentment el de temporada i que ens agradi.
Per tot això al principi teníem una guia a seguir; l’hort dels avis. Cada matí els nens seguien als avis per poder aprendre, com es rega, quan es rega, què plantar, quan plantar, quan recollir, ...
Les preguntes es van succeint, una darrera l’altra…
Els avis tenen plantades tomaqueres, enciams, carabassons, cebes i pebrots. De moment hem après que tot això s’ha de regar al matí o al vespre i si cal, els dos cops. Els enciams quan els arrenques ja no en creixen més, per tant has d'anar plantant metre que les altres coses tenim la planta i anem agafant els fruits. També hem après que els fruits van creixent dia darrere dia i que si els agafem abans d’hora doncs no són prou grans o prou madurs i si els deixem es fan massa grans o es fan malbé.
Tota aquesta experiència empírica els ha ajudat per poder crear, plantar i dissenyar el seu propi hort, on han plantat moltes coses diferents, entre elles: "calanchoe", àloe vera, menta, alfàbrega, enciams i lliris.
També han après a fer la balla perquè el gos no s'hi estiri i es mengi el que planten.
Animeu-vos!!
El fet de fer un hort ells mateixos, els fa tindre autoestima, responsabilitat, paciència, cura,...també el fet de remenar, pensar on el fan, com el fan i el treball manipulatiu amb les mans fa un conjunt d'experiències molt interessants i gratificants, El despertar pel gust i el paladar al adonar-se'n que té un gust i tacte diferents a les altres també fa que la satisfacció i el gust pel bon menjar es potenciï. Endavant famílies!
ResponElimina