Visitem i aprenem maneres de fer i oficis

M'encanta donar suport a noves iniciatives, amics, coneguts, parents, que s'arrisquen pels seus somnis i creuen en una manera de viure diferent.
Vull que els meus fills aprenguin de tot això, del camp, de la natura. Anem i visitem amics, coneguts que creen iniciatives, s'arrisquen i els donem suport com podem.

Així hem après a pasturar cabres, munyir-les, fer-ne formatge, elaborar carboneres, fer-ne carbó. 

Hem conegut que és l'agricultura ecològica i aquest oli tan bo al Mas de Santa Creu.
Fer vidre i taller de Joies amb la Mònica.
I ara hem conegut un ofici antic el de remeiera natural, quan l'altre dia vàrem visitar a La Silvestrina, una remeiera, que fa tot d'ungüents, herbes i sabons d'allò més naturals, tot envoltat d'amor.
Hem après com es fan les infusions i ens ha explicat moltes coses que els nens els hi ha encantat! I com no ens hem endut la nostra cistella.

Ara tenim un munt d'idees per fer-nos l'hort a casa, i la nostra veïna  segur que ens ajuda que està endegant un gran projecte també molt interessant....de moment ja tenim els cucs per fer compostatge i aviat un hotel d'insectes! Seguirem informant!

Perdonem amor.... mama tu sempre estàs perdonada....

Així ha acabat una discussió entre el meu fill i jo.


Doncs si, avui he perdut els nervis, avui he cridat, i molt! I m'he sentit malament, molt malament. El no tindre paciència, avui, ni veient-ho tot amb "ulls d'amor", ni res de res, avui ha estat un pim pam, una explosió irracional perquè estava farta de repetir una i mil vegades la mateixa cosa cada dia. Som humans i som persones i errem.


Avui he cridat, avui he parlat malament, avui he perdut la paciència i avui li he demanat perdó....i per l'altra banda m'he trobat amor i això m'ha ensenyat molt més a mi que jo a ell. Avui he entès moltes coses, avui he après des dels ulls d'un nen.

Gràcies per ensenyar-me a perdonar-me amb el teu perdó, gràcies per aquesta abraçada i petó tan sincer. Gràcies!

És quan arribo a la feina que puc seure

Si, sembla una frase contradictòria, però és real. Són les 9 del matí, entro per l'oficina, saludo amb el meu bon dia radiant i tothom amb respecte i il·lusió també contesten amb un: "Bon dia!", arribo a la taula, engego l'ordinador i estic asseguda a la cadira!! És increïble! Hi ha dies que quan em llenço a la cadira del despatx i poso el cul, és la culminació d'una cursa d'obstacles, una contrarellotge amb tota regla!

Sona el despertador, va amunt! Aprofito quan estic al lavabo per fer un repàs al Twitter, notícies i altres XXSS. Va engeguem la cafetera, preparem esmorzar escoles i comença la marató matinal: rentadora, secadora, fer els llits, passar escombra, fregar algun plat que altre, donar menjar a les gosses a les gates, fer la ronda per fora el mas, llençar piloteta de les gosses (acte repetitiu i rutina de joc matinal), amanyagar-les durant una estona i.....piiiiiiiiiiiiiiiiippppp em torna a sonar l'alarma al mòbil que m'indica que si no desperto els nens, no arribarem a l'escola!!!!!!!

Corrents a dins de casa, vaaaaaa és hora de llevar-seeee!!! Persianes amunt, petonejar a cadascú, dir bon dia!!! Posem la música i que animar a cadascú perquè es faci el seu esmorzar, el llit i es prepari el que li faci falta per poder anar a l'escola.

A vegades aquesta part és més d'animadora que de mare, em sento una "cheerleader": vaaaaa vingaaaaa!!!!! El llit està fet? Vaaaaaaaa poseu-vos l'esmorzar a la bosseta!!!! Vaaaaaaaa correeeeeeee t'has rentat les dents?????? Vaaaaaaa mooooolt bé!!!!!!! Corre agafa la motxilla i vés cap al cotxe!!!! O teniuuuuuuu tooooooooooot!!!!???????????????

Llavors és quan com a mare passes l'escàner visual per sobre els teus fills, és el moment que em sento "Terminator" amb l'ull vermell encès i des de dalt a baix mires: estan pentinats, cara neta, roba adequada, sabates posades, motxilla penjada, jaqueta, esmorzar dins, va el primer fill, ara bé el segon i venga ara la més petita! L'última!!!.... sembla que tot estigui!!!

Coooorreeeeee anem a l'escola!!!!!!!!!

En tot aquest repàs... mentalment et mires la bossa, agenda (si no la portes estaria venuda, gràcies a ella no perdo el cap ni el nord perquè memòria poca en tinc ja a cada embaràs crec que en vaig perdre una mica), el mòbil, les claus de casa, les claus del cotxe, el moneder!!!

I jo vaig vestida? Òstia!! Que marxo amb sabatilles!!! Merda! Correeeeee!!!

Va, ja estem al cotxe, anem a l'escola, els deixo i corrents a la feina! Trobo lloc d'aparcament on Sant Pere va perdre l'espardenya i ara corrents cap a la feina!

I si quan poso el cul a la cadira d'avant l'ordinador és quan per fi em puc asseure....i fins i tot em puc fer un cafè sense beurem com si fos un "xupito"....

També us passa això?