Així ha acabat una discussió entre el meu fill i jo.Doncs si, avui he perdut els nervis, avui he cridat, i molt! I m'he sentit malament, molt malament. El no tindre paciència, avui, ni veient-ho tot amb "ulls d'amor", ni res de res, avui ha estat un pim pam, una explosió irracional perquè estava farta de repetir una i mil vegades la mateixa cosa cada dia. Som humans i som persones i errem.
Avui he cridat, avui he parlat malament, avui he perdut la paciència i avui li he demanat perdó....i per l'altra banda m'he trobat amor i això m'ha ensenyat molt més a mi que jo a ell. Avui he entès moltes coses, avui he après des dels ulls d'un nen.
Gràcies per ensenyar-me a perdonar-me amb el teu perdó, gràcies per aquesta abraçada i petó tan sincer. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada