Dia Internacional dels Museus

Sempre he pensat que a caminar s'hi aprèn caminant, a córrer s’aprèn corrent i anar al teatre, museus, ... S'aprèn anant-hi.

Les primeres vegades són dures, és quan et planteges un pic hi ets allò de, calia? Quin mal tràngol! Però això passa les primeres vegades, com anar en bicicleta que et peles els genolls i caus, doncs igual… t’has de curtir una mica i aguantar el que passa les primeres vegades però com més aviat ho facis millor, després tens una canalla que la pots portar pel món.

Així doncs jo a les meves filles i fills ben aviat a tot arreu (un dia explicaré l’anècdota de la meva filla petita que amb 2 anys i mig la vaig portar a veure el Rèquiem de Mozart) així que aquesta setmana que el dilluns va ser el Dia Internacional dels Museus a Reus han fet una programació especial, durant 4 dies, entrada gratuïta a diferents museus de la nostra ciutat amb visita guiada i comentada pel Sr. Salvador Palomar (tot un luxe!).

Ahir, vam anar al Museu de Reus/Espai de la plaça Llibertat un museu que el tenim per sort bastant apamat, "vaja" que cada dos per tres estem allí, som clients habituals, ja que hi ha l’exposició permanent del “Ara toca Festa!” de la nostra festa major, on no perdem detall i la tenim vista des del primer dia que hi va ser, però és clar comentada pel Salvador Palomar no, per tant no ens podíem perdre l’ocasió! A més també vam poder tornar a visitar l’exposició de les Matemàtiques (comentada en un anterior post), on jo vaig estar jugant com una nena construint tangrams i altres derivats…. Feia tant que no jugava a jocs “més elaborats que no fossin trenca-closques del Disney” que ja no sabia el que era!

Avui hem seguit amb la tarda cultural, per tant tocava visitar el Museu de Reus/Espai del raval de Santa Anna. Allí hem pogut veure la Col·lecció de pintura de la Biennal Ceferino Olivé, m’ha encantat la veritat i on he pogut explicar els corrents artístics als meus fills i comparar quadres, fent veure que hi ha sentiments i impressions darrere de cada pinzellada, ha estat molt enriquidor!

Després hem seguit amb la visita a l’antiga cambra cuirassada del Banc d’Espanya, ja que sota el museu s’hi troba. Abans antic Banc d’Espanya i anteriorment antic Banc de Reus. És una visita que no deixa indiferent a ningú. Quan t’expliquen la història econòmica de Reus, el seu esplendor, com es fabricaven les cambres cuirassades i després entres dins i pots veure totes les col·leccions i restes arqueològiques que hi ha (del mateix Salvador Vilaseca!) és meravellós!

Finalment també el Salvador Palomar n'ha comentat l’exposició “La vida dins la muralla. Una aproximació al Reus medieval” plena de curiositats i fet rellevants de la nostra ciutat. Els nens/es embadalits no paraven escoltar amb la boca oberta tot el que deia.

Estem esperant a demà!

Anem a la presentació del Minipop

Aquest any el Minipop serà els dies 5,6 i 7 de juny i aquest dissabte 16 es va fer una presentació a Cal Massó de Reus.

Així que a les 12h vam anar tirant cap a Cal Massó, pe veure aquesta presentació-vermut, allí a la sala de dins uns tallers de pintar, jocs i una pantalla de projecció on la canalla va poder fer anar la seva imaginació.

Els pares/mares mentrestant estàvem a fora a la terrassa preparats amb vermut en mà per poder escoltar al cantant Jordi Lanuza, de Inspira que per cert va ser genial!

Un matí tranquil, ple de jocs, bona música i amics, tot per anar fent boca per un Minipop que es presenta genial!

Quan no són ni flors ni violes

Qui va dir que ser mare/pare fos fàcil? A vegades volem que tot estigui a un manual, i de fet en busquem contínuament, a les revistes, articles, allí trobem coses com: Quin tipus de menjar és l’adequat per a cada edat, o com fer viatges amb nens, que fer quan surten les dents, .....

Però hi ha coses que no estem preparats, que ningú diu res, que no surten als llibres, a les revistes, ....

Què fer quan el teu fill/filla surt plorant de l’escola? Quan rebutgen el teu fill/a, quan li fan mal, quan li diuen coses desagradables, quan apareix el maltracta entre iguals, les injuries, els atacs…?

Crec que és el moment més trist d’afrontar (parlant sempre de moments educatius i vivencials respecte a la vida diària d’un nen/a).

No estem preparats perquè rebutgin els nostres fills, perquè els increpin, perquè els hi diguin coses «lletges», “vulgars”, …

Com a pares/mares volem que els nostres fills no pateixin l’exclusió social, el rebuig dels altres, volem que siguin acceptats, que no coneguin el dolor... Però la societat és cruel i les escoles un reflex de la societat en què vivim. Per molt que vulguem que l’escola sigui aquell lloc idíl·lic on sigui integrador, facilitador de comunicació, un lloc ideal on tothom sigui igual i tingui el seu paper, doncs no ho és, no senyores i senyors, l’escola és la vida, és el carrer, és la societat i els nostres fills i filles a l’escola és socialitzen i viuen a les seves carns la cruesa del món on han de sentir en les seves carns el rebuig, insults, amenaces, ....

Però fins quan? Perquè no vetllem per què això no passi? Aquí hi hem d’intervenir tots! Tota la comunitat Educativa, això vol dir també famílies, pares, mares, educadors/es, directors/es, conserges, secretaris/es, …

Què estem ensenyant quan girem el cap? Que estem fent quan «no veiem» o no “sentim” el que passa al pati, a l’aula?

És que és tan difícil controlar-ho tot? O a mi el meu fill no m’ho ha dit? O totes les excuses que vulguem, així perpetuarem l’espècie fent que el més vulgar sigui el que s’imposi mentre que la raó i el cor quedin en res.

I com a pares/mares hem de defensar l'indefensable? Això fa que els nostres fills estiguin millor? Siguin millors persones? O potser comprendre el que fan, preguntar-nos si ho fan bé, si els estem ajudant a superar les seves dificultats, ajudant-nos en el seu creixement personal i intentar fer persones millors no estaria més bé?

No estem fent cap favor als nostres fills, tapen les seves mancances i handicaps, hem de potenciar el positiu d’ells mateixos i ajudar-los a reconduir les seves dificultats i mancances per fer-ne persones millor. Tapar el mal no és ajudar a ningú.

I tampoc excusar-nos en "Són coses de nens" això no els ajuda a ser persones ni fa cap bé a la nostra societat.

Gràcies!

(escrit des del cor d’una mare que està trist i ferit)

Tantes coses a fer i tan poc temps per fer-les…(o com tot pot sortir al revés)

Divendres en sortir de l’escola ja ens va faltar temps per anar alguna plaça per poder seguir gaudint del Trapezi. Així que planell en mà i amb tota la il·lusió del món, cap a la plaça Llibertat que prometia dos espectacles dignes de veure, el primer “ Spazi….o” de la companyia Dikothomia Cía. On un home i una dona s’atrauen, s’emocionen, es rebutgen…. Manifesten tots els estats emocionals i de relació, potser una mica abstracta per als nens però bonic de veure. Després l’espectacle "Xarivari Blues" de la companyia Circo Los, un espectacle molt potent i divertit, complet ple de malabars, monocicles,..... Volíem veure més coses però, no podia ser, era hora de l’assaig de Castells així que el Trapezi va esperar al dissabte al matí.

Dissabte al matí no va decebre i el Trapezi va continuar amb el seu alt nivell, vam anar a la Palma “En construcció” un projecte de la Central del Circ amb tres companyies, Sugar Clara Prieto Boix & Me i Marco Lissia, tots ells excel·lents! Després vam poder fer un pica-pica amb els artistes, poder parlar amb ells i que ens expliquessin coses, va ser molt emocionant per a ells. Després cap a la Plaça Llibertat a veure’n un altre (això del Trapezi, és un no parar!) de la Cia. Caí “No es la boca la que va a la cuchara sino la cuchara la que va a la boca” molt complet, poètic,... però amb un sol matador... Asfixiant…

Aquesta calor va fer que anéssim a parar a dins del museu i així descobrir una exposició genial! «Experiències Matemàtiques» (amb Còdol Educació per fer les visites escolars) una gran sorpresa per a mi i pels nens, un munt de mòduls on es pot experimentar, jugar, elaborar diferents àrees de les matemàtiques com geometria, càlcul… Visiteu-la! Genial!

El dissabte va ser tan complert que el diumenge ens vam dedicar tot el matí a fer deures, repassar lliçons, estar-nos per casa, mirar agendes, bates, ...com diria la meva mare «un bon garbeo al tema estudi” i després a la tarda volíem anar a Altafulla a veure els espectacles de Tarraco Viva, però és clar després de tanta tralla i tanta intensitat la migdiada va ser eterna…. Ens vam despertar tan tard que quan vam arribar a Altafulla tot estava ja ple i no podíem fer res... Però cap decepció! Vam aprofitar per passejar pel Camí de Ronda i descobrir l’entorn.

Com podeu veure anem a tope! Això no és gaire bo tampoc, la veritat hi ha cap de setmanes intensos, on acabem esclats i després pensem si ha estat la millor manera de fer les coses, si ens hem atabalat o si simplement hem gaudit. El balanç és positiu però clar, a vegades no es pot fer tot el que es vol o els plans es torcen i és llavors quan cal fer anar l’enginy, la positivitat i capgirar-ho tot per així poder fer una altra cosa, sense decepcions, ni mals rotllos, de tot se n’aprèn i d’això encara més.

Un cap de setmana així serveix per poder ensenyar que a vegades si volem aprofitar tot el que ens ofereixen, o tot allò que ens agrada combinat amb les obligacions que tenim, hem d’aprendre a organitzar-nos, a renunciar a alguna cosa a veure com ens ho fem…i que si no surten les coses com volem, podem aprofitar-ho per capgirar la truita i aprendre a descobrir coses noves!

Ara a descansar!

El Trapezi 2015 (La Fira del Circ de Reus)

Amb la primavera i la calor a Reus també arriba “El Trapezi”. Una cita amb el circ pels carrers, places i teatres de Reus. Una fira especial, màgica i plena d'alegria, emocions, colors, sons, ....i també plena de gent!

Ja en fa 19 d’edicions i la veritat és que no me n’he perduda cap! Abans sense nens i d'ençà que els tinc (amb la meva convicció de què els nens formen part de la nostra vida i per tant els hem de fer partícips del nostre món proper) també el veuen.

Enguany l’edició va arrencar el dijous amb una inauguració diferent, amb un acte institucional, curt, intents i un espectacle meravellós d'acrobàcia vertical, en Manel Rosés i el seu espectacle Escalat, on petits i grans vam gaudir. En finalitzar l’espectacle i queda així inaugurat El Trapezi, uns canapès i unes cerveses van fer el fet.

D’allí vam sortir cap al Parc Sant Jordi que a les 21:30 h era el Cabaret d’obertura, dirigit per Los Galindos, presentat per Manel Escolano i amb la música de la Banda Tasky. L’entorn de la Placa Antoni Borrell tot ple d’estructures metàl·liques, ja anunciava un bon espectacle. La banda de música al fons es veia vindre un espectacle de qualitat. Així va ser, no va decebre a ningú!

Com tots esperàvem va ser un espectacle de llums, colors, música i bon circ apte per a tots els públics. Un gaudir dels cinc sentits, on petits i grans vam quedar embaladits, rient i emocionats.

Vam quedar bocabadats amb cadascú dels espectacles del Cabaret, tant el trapezi amb els Bert&Fred, com les teles espectaculars de la Claudel Doucet, com la barra fixa amb Guga&Silvia i els monocicles d’en Joachim Ciocca i una altra vegada amb Manel Rosés i Escalat, que també va deixar a tothom bocabadat.

Els més petits de casa a mig cabaret ja no van poder més (era normal, eren les 22 h de la nit d’un dia entre setmana) però la gran (que té 8 anys) va aguantar amb els ulls com a plats. En marxar, només pensàvem amb l'endemà tots els espectacles que teníem per veure.

Aprofitar aquestes Fires és molt important per la canalla, és un entorn diferent que no estem acostumats a veure. A més aquest circ, d’acrobàcies és molt diferent del tipus de circ que poden veure tant per la televisió com per les poques companyies que vénen a visitar-nos.

En resum un espectacle de qualitat, on la nostra canalla pot observar, veure, amb el 5 sentits espectacles de qualitat, de carrer, o de teatres, de manera gratuïta o a preus molt assequibles (2 i 5 euros). Un altre estil de vida, una altra filosofia de viure i sobretot gaudir amb nosaltres, tots junts d’espectacles i vida al carrer, gaudint i gaudint de la ciutat.

Sobretot no descuidar-vos de emportar crema solar (fa una calor i al bat de sol és terrible), gorra i aigua. També una mica de menjar de subsistència no estaria malament.

Gaudiu del meravellós món del Trapezi!

Quan el cap de setmana està ple de compromisos

No sempre es pot fer, planificar, el que desitgem, aquest pont per exemple, nosaltres ja el teníem dirigit des d'abans.

Això però no és motiu perquè sigui tot obligació, també és important inculcar als nostres petis/es el fet de passar-s’ho bé fent coses ja predirigides i poder «girar-li la truita».

Així que dissabte al matí teníem torneig de Judo, per sort és un esport que estem practicant en família (pel que fa a pare, filles i fill) menys la mare (o sigui jo, que sóc la fan incondicional dels meus judokes). El fet de practicar aquest esport a aquest nivell també ens ha fet ser un «clan» familiar, estar units per una cosa que ens agrada a tots/es.

Doncs això, al matí a les 9 h del matí, tots a Amposta! Com que ja estàvem allí vam decidir que quan acabés el torneig faríem dinar i excursioneta per la platja del Trabucador.

Quina experiència! De camí ja van veure el Riu Ebre, i tots els arrossars, preguntes i més preguntes del perquè i com i sobretot poder experimentar el Delta.

Un pic allí vam pescar (recollir, observar i tornar a l’aigua) peixets, crancs, .... com van xalar! Quin fart de riure. També vam observar les esponges naturals que es trobaven al la voreta, plenes de vida.

A mitja tarda quan començava a flaquejar les forces, recollir i cap a casa falta gent!

L'endemà era el dia de compromís màxim, formem part d’entitats associatives-culturals de la nostra ciutat i el diumenge al matí era el dia d’anar a veure el futbol a un preu simbòlic, que a més ajudava a aconseguir un projecte de Verkami de l’entitat. Així que de bon matí vam anar cal al camp de futbol amb pilota i abans del partit poder jugar, fer l’esmorzar i una mica de campanya per poder assolir objectius.

A sobre vam poder gaudir d’una gran victòria del nostre equip local, fen que així pugui estar en zona d’ascens.

Que hem pogut treballar? Doncs el fet de fer pinya amb la nostra entitat, els valors de l’esport i poder fer també coses divertides encara que tinguem objectius marcats pel cap de setmana, així aprofitem el que ens ve donat per poder també divertir-nos i treure’n el màxim de profit.

Sobretot per a totes les dues activitats: gorra i crema solar.

Bon cap de setmana (pont llarg).

Regals handmade/DIY (el que diem fet a mà, el que fem a casa nosaltres)

Una cosa que m’agrada transmetre a les meves filles i fill, és que no hem de ser materialistes, consumistes,... el millor regal que tenim a la vida és tindre’ns uns als altres i poder gaudir de nosaltres junts.

Això ara mateix amb canalla i les festes d’aniversaris que es munten la veritat és que costa molt d’aconseguir. Costa d’aconseguir quan van a festes d’aniversari d’aquelles multitudinàries, on hi ha llistes de regals, i gent a dojo.

Hem de poder transmetre als nostres fills/es que no podem tindre-ho tot, que sempre mancarà alguna cosa i que sempre algú tindre més que tu per tant això et pot crear una frustració molt gran.

Una manera de fer-ho és començar per nosaltres mateixos, el nostre dia a dia, les nostres festes, les nostres celebracions…

Últimament, nosaltres, a casa nostra intentem fer els regals personalitzats i fets per nosaltres.

Aquest darrer any hem aprovisionat de samarretes “molones” als tiets/es, avis/àvies, …

És ben fàcil, només cal comprar:

• una samarreta blanca (o de color claret) de cotó bo. Potser de màniga llarga, curta, tirants… (depenen de l’estació de l’any).
• Pintures de pinzell o de dit per pintar roba (a tot arreu en podeu trobar, sobretot en tendes especialitzades, llibreries de material escolar,....)

I finalment disposar d’una mica de temps i un disseny previ (pensar una mica el que volem fer)

Ara només cal tirar-se a la piscina i a gaudir! La imaginació és molt important.

Què és pretén amb aquesta activitat i que treballem amb els nostres fills/es?

Treballem molt la imaginació, la plasticitat, el dibuix, la cooperació entre ells o entre ells i nosaltres per poder fer una cosa junts, el temps en família, poder fer coses junts i sobretot a no ser materialistes, a fer nosaltres els mateixos regals i que el més important és que puguis dedicar el teu temps a algú, això és el que el/la fa especial.

Quan l'altre persona rep el regal, és molt emocionant, veu que hi ha un esforç darrera, una dedicació, a vegades ens queda millor, a vegades ens queda diferent, però tot és el procés d'aprenentatge, dedicació i voluntat.

A pintar!