La biblioteca

Amb això del canvi de lloc de viure, canvi d'escola i d'activitats, la veritat havíem perdut el ritme i l'espai per anar a la biblioteca, trobàvem a faltar aquest espai i temps. Des de petits que sempre els hi he portat, buscant sempre un espai per cadascú d'ells per poder estar a gust i fomentar així l'art de llegir, descobrir altres mons i obrir la ment a la curiositat.

Doncs bé els divendres hem trobat el Club de Lectura, un espai on ells poden estar amb altres nens i nenes de la seva edat recomanar-se llibres i on la bibliotecària dirigeix l'espai donant pautes per descobrir nous llibres i autors.

També aprofitem per remenar llibres i pel·lícules, per poder agafar en préstec. La veritat que xalem molt i m'agrada orientar-los, ensenyar-los el que jo llegia de petita i que em va fer créixer. M'encanta agafar "pelis" antigues, o que van formar part de la meva infància i que les vegin. Les seves reaccions o preguntes són genials em traslladen a quan jo les veia quan era petita. L'altre dia vam veure plegats "Tomàquets verds fregits", sabia que els hi agradaria, i així va ser perquè ara el seu crit de guerra és: "Towanda!!"

A partir de veure pel·lícules també introdueixo temes a tractar, a parlar i qüestionar-los les coses. Això fa que pensin que treguin les seves conclusions i és una gran oportunitat per ensenyar-los a consumir bon cinema, cultura i criteri.

Ens ha caigut la primera dent!!!

Ostres ha estat una barreja d'emoció màxima i de drama absolut. M'explico.... per la nena ha estat la màxima il·lusió, està clar! Tenia tantes ganes de què li caigués la primera dent. 

A la seva classe ja teníem uns quants nens/es que ja en portaven 4 de caigudes i clar era com frustrant per ella. Sempre preguntant: Mama i a mi?

Però per mi ha estat la primera de l'última. Sí, si... aquella sensació de nostàlgia que a la meva petita de casa s'està fent gran. El sentiment de pèrdua ha estat enorme.

Li ha escrit una carta a la "Fada de les Dents" perquè a casa nostra bé la "Fada de les Dents" entra volant a la nit com si fos una "Campaneta del Peter Pan" a vegades fins i tot ha deixat pols de fada pel llit (una mica de purpurina, hahhahahahha), sobretot la nena o nen que li ha caigut la dent ha d'anar a dormir ben d'hora i no ha d'anar al llit dels pares aquella nit!

La Fada a vegades escriu cartes per expressar la seva alegria o malestar amb algun fet ocorregut amb el nen/a de casa nostra i si tot va bé algun regal cau, aquest regal no sempre és material, pot ser un berenar especial, una tarda a un lloc on sempre ells volen anar, alguna cosa que necessiten i que la Fada ho sap, .... depèn del moment i de l'edat.

I a vosaltres qui ve a casa vostra quan cauen les dents? I fins quina edat? Perquè clar si tens fills de diverses edats quan el gran ja ho sap comença el petit i llavors has de fer als dos o tres! Ai mare!

La Casta-Halloween

Sempre m'havia oposat a fer tradicions que fossin foranies, allò que diem que per Nadal, el tió i per tots Sants, Castanyada. Però com sempre he dit: "quan no ets mare és tan fàcil dir tot allò que no faràs i faràs però desprès....." i mai es pot dir "D'aquesta aigua no en beuré"...

Però un dia els meus fills em van dir que podríem menjar castanyes i fer panellets però perquè no decorar la casa i disfressar-nos de tot. I mireu, vaig sucumbir. Estava tan ben argumentat i els hi feia tanta il·lusió que no vaig poder dir que no.

Per tant com sempre el dia marcat fan panellets a casa de l'àvia o casa la tieta, després decorem la casa com ells volen, fem les carabasses i comprem moniatos per menjar i castanyes. I si, fem el "Trick or treat!" (aprofitem que tenim una amiga que coneix molt bé aquesta tradició i ens explica de què va i perquè la fan). Es reuneixen un grup de nens de l'escola, del poble o de la urbanització i truquen a les portes a veure què cau, algunes cauen "gominoles", altres crítiques i altres res.... Però mireu, la cosa és de fer festa, està junts menjar moniatos, panellets i castanyes ....i perquè no, fer anar a la imaginació.

Aquí a casa estem temps preparant-ho, ja que fem dibuixos, maquillatge terrorífic (amb uns magnífics tutorials que ja tenen clissats), decoració, galetes, carabasses, de tot!!!!! El més important és que entre tots preparem una festa, amb molta il·lusió, els veig imaginatius, treballant en equip i sobretot feliços!

Així que avui a la nit després de la festa de l'escola (que anirem vestits de castanyeres i castanyers), si voleu passar una nit terrorífica menjant castanyes i panellets allí estarem!!!! Bona festa a tots, bona castanyada!!!!!!!

Observem, escoltem i toquem en família: Visites familiars al Gaudí Centre

Aquest diumenge dia 8 d'octubre, el 12 de novembre i el 10 de desembre, a les 11 h del matí el Gaudí Centre s'obre en família. Una visita familiar excel·lent on tots els nens participaran activament d'una visita, dic activament perquè formaran part de la història del gran Gaudí.

Millor que reserveu les entrades (infoturisme@reus.cat) perquè la cosa va molt buscada i són molt pocs dies i el preu evidentment també està força bé perquè són 4 euros per persona (tant adults com nens).

La visita dura unes 2,30 hores aproximadament i visiteu tot el Centre, explicat amb gran detall i sempre pensat de cara al públic infantil que són una gran part de la història.

Repassareu des del Gaudí infant, fins a l'adult, amb les seves curiositats, mirades i complicitats.

La visita acaba amb un taller, on s'enduen el seu treball manual a casa.

Mama tinc por (o com explicar el que està passant als nostres fills/es)

Personalment sempre he pensat que els nostres fills "viuen amb nosaltres" per tant no hem d'adaptar el món a ells sinó incloure'l dins d'ell. Per tant en la mesura de les seves necessitats i edats els hem de transmetre i fer partícips de tot allò que els envolta, donant la informació necessària perquè ells puguin entendre, comprendre i per tant reflexionar i fer les preguntes necessàries.

A vegades se'ns fa difícil i tenim a l'abast alguns recursos que estan força bé com és l'Info K. La veritat que m'ha servit bastant per anar veient i comentant els fets i a partir d'allí comencen les preguntes. Preguntes que sempre s'han de contestar amb la màxima sinceritat sempre, ens han de veure segurs del que diem i que prediquem amb l'exemple.

Entre l'atac terrorista i el referèndum hem vist episodis de violència molt explícits que han fet que sobretot la meva filla petita tingui por, por a la mort, al dolor infligit pels altres, a la ràbia i a la incomprensió. És difícil de gestionar totes aquestes emocions amb l'actualitat i mantenir arguments sòlids sense ser enduts pel cor moltes vegades però s'ha de poder fer. Ells ens ho agrairan moltíssim i sobretot creure i educar en la pau, sense violència en cap moment, de cap manera i sempre amb respecte.

Això hauria de ser la premis màxima que hem d'ensenyar a casa, conjuntament amb les escoles, que la llibertat i la democràcia, juntament amb el respecte als altres no ha de xocar mai amb la violència.

Una gran experiència: gravem un vídeo amb l' Associació Boscafoscant

Els vàrem descobrir arran del seu espectacle "Vi, glosa i estrelles" a la Biblioteca Xavier Amorós Reus on vam tastar vins de la Denominació d'Origen Catalunya presentats per Anton Castellà Martín i on amb altres persones vàrem gaudir de les gloses, poemes i cançons de Mireia Mena Casals i les narracions estel·lars d'Alexandre Bonanit.

Un acte emmarcat dins les propostes de Reus Capital de la Cultura Catalana 2017.

A part ja coneixem a la Laia Pedrol Viladot, la seva gran veu i la seva gran humanitat.

Així que poc ens va fer falta per enredar-nos amb la gran experiència de participar en l'elaboració del seu vídeo promocional per l'activitat lúdic-pedagògica "Mil cent i un estels" on a través del planetari ens porten a observar el nostre cel amb les nostres cançons de la mà de la Laia Pedrol Viladot i l'Alexandre Bonanit.

Quina gran experiència de la mà de l'Associació Boscafoscant. Perquè fer un vídeo no és gens fàcil, i sembla que sigui bufar i fer ampolles però res d'això!

Els nens van al·lucinar de la feinada que hi ha darrere de 3 minuts, perquè vinga repetir i repetir la mateixa estrofa el mateix enquadrament, la mateixa llum, i ara més llum i ara menys i ara tornem a cantar i ara tornem a explicar... i ara repetim, ... Talleu, és bona! Les coses, no són fàcils encara que surtin per la TV, perquè ens pensem que darrere d'un treball a vegades no hi ha cap mena d'esforç i no és així... Un treball interessant de veure i un goig poder participar en una cosa tan important. Aviat podrem veure el producte final! Molts encerts i molta merda!

Espais Ocults

Aquest any hem tornat i per 3a vegada hem participat d'aquesta activitat cultural en família com és Reus Ocult. Fa uns dies us havia deixat l'entrada de l'any passat al blog.

Aquest cop hem fet 2 llocs que no havíem visitat mai, de fet era la primera vegada que s'obrien al públic: El Xalet Serra i el Molí de la Vila. També vam repetir a l'Institut Pere Mata, un lloc que no ens cansem mai de veure perquè és meravellós.

Només puc elogiar a tots els voluntaris que en formen part que sense ànim de lucre i amb una gran paciència ensenyen una i una altra vegada tots aquests edificis. Personalment trobo que és una gran iniciativa, visitar edificis emblemàtics, amb una perspectiva diferent i un temps de 20 minuts en total. Es fa dinàmics, amè i divertit, per tots els públics i sobretot familiars, encara que aquest any tenim una novetat de la mà dels nostres amics d'ANS Educació que han fet una activitat de "Petits Exploradors". Com sempre un èxit total. Recomano anar aviat a primera hora per així poder aprofitar el matí. Aquest cop amb sorpresa inclosa, ja que em van entrevistar i vaig sortir a Canal Reus TV (mireu i llegiu... Sóc la Montse Zaragoza, hahahahahhaha). Per cert encara que tinguin algún suport d'empreses privades per finançar els tríptics, capses, manteniment de la web,... també podeu comprar la bossa i el clauer, com que les visites són gratuïtes és una bona manera d'emportar-se un record i també d'ajudar al seu finançament.

Descobrim un joc nou

M'encanta anar de botigues, i mira l'altre dia vaig descobrir una botiga que tot està molt bé de preu la veritat. Xafardejant per les seves estanteries i materials, em va cridar l'atenció un joc.

És un joc que es compon de 5 daus, cada jugador els llença i surten uns dibuixos. A partir d'aquests dibuixos has d'explicar una història, aquesta pot començar i acabar amb la teva partida o continuar amb el jugador del costat (que haurà de llençar els daus un altre cop per poder seguir).

Com veieu les instruccions són força entenedores i la imaginació la clau més important per poder jugar, són els daus per narrar històries, on potenciem molt la imaginació dels nostres fills i perquè no també la nostra. Evidentment amb grans podem treure molt de suc i poder gaudir d'una vetllada molt divertida.

El format que he trobat en aquesta botiga la veritat és molt portable ocupa molt poc espai i el preu és fantàstic perquè per 4 euros ja els tenim.

A casa ja els hem provat i són molt divertits!!! Un bon joc pel tió que agradarà a tots! Des dels més petits als més grans!!!

Juguem?

Sortida-vacances "baix cost" familiars a Girona

Cada cop, econòmicament amb 5 membres familiars, és difícil trobar coses bé de preu i que puguem estar els 5 junts, sense habitacions per separat si no fem cases rurals que segons com també és una bona opció. Nosaltres des de fa temps hem triat l'opció d'anar d'alberg. Està força bé i és com tot, n'hi ha de més nous, més vells, amb més prestacions, amb bones localitzacions, ... tot és qüestió de mirar les opcions, prestacions i necessitats que tingueu.

Nosaltres aquest cop hem triat Girona capital. L'Alberg Cerverí està al rovell de l'ou, un lloc privilegiat, amb una gran història que ens ha permès visitar la ciutat durant 3 dies.

Una ciutat amb nens no és avorrit per a res i Girona ofereix amb els seus carrers tota una lliçó d'història, llegendes, museus,... grans descobriments que ho vam fer amb un circuit d'orientació (en podeu trobar 3 de diferents per poder descobrir Girona, de manera gratuïta, fent un joc pels nens i interactuant amb els pares).

També una altra manera de conèixer el lloc on anem a visitar és a través dels seus museus, Girona ofereix un ventall de museus extens, on l'entrada és gratuïta per als menors de 8 anys o amb carnet del Súper3, també existeixen descomptes per família nombrosa i altres avantatges com el Museu 6, que faran que la cultura estigui a l'accés familiar. Nosaltres vam aprofitar i vàrem anar al Museu d'Història de Girona, El museu del Cinema, Museu d'història dels Jueus, la Casa Massó i com que estàvem tan a prop del CaixaForum també vam aprofitar.

Quina tralla no? Doncs si, però ho tenen molt ben muntat i amb els nens que tenen curiositat és poden anar a visitar, tenen activitats per a ells i aprendran moltíssim!!!!

També si sou fans de la GOT doncs evidentment que heu d'anar-hi a veure on es van gravar unes de les escenes més impactants de la sèrie! I si podeu anar a fer un gelat al Rocambolesc (gelateria dels germans Roca) provareu un dels millors gelats del món i al·lucinareu amb la seva decoració.

Esteu animat? Penseu que Girona enamora i si fas un petó al cul de la lleona, segur que tornes.

Fomentar la lectura a l'estiu

A llegir s'aprèn llegint i l'amor a la lectura no ve per ciència infusa. Agafar un llibre adequat a l'edat del vostre fill/a, seguint uns interessos o temàtica que li motivi i sobretot veure que també llegiu vosaltres són claus per dur amb èxit aquesta aventura.

Costa. Sí, és veritat. Els referents que teníem nosaltres potser no són prou motivadors per a ells o simplement estan desfasats en algunes ocasions. Som pares i mares, no experts en tot i per tant ens hem de deixar assessorar. Hi ha molts bloggers per la xarxa que us poden donar un cop de mà, on elaboren llistats de llibres adequats per edats i temàtica. Com per exemple la Judith Franch, col·laboradora també a la revista digital Pares i nens, entre altres... Jo mateixa de tant en tant he posat alguna recomanació al meu blog.

Però una activitat sostenible, ecològica i molt educativa a diferents nivells són els Jocs de lectura d'estiu de les diferents biblioteques municipals. A cada ciutat i/o poble segur que podreu trobar aquest projecte. A la nostra ciutat en tenim un de joc d'estiu. Aquest any el tema central i cohesionador de llibres a triar és: La revolució.

Un gran tema, on agrupen un recull de llibres des de primers lectors fins a lectors de més de 16 anys on la temàtica del llibre provoca, parla, inicia, explica una revolució tan interior, personal, social, ... El joc és fàcil, vas a la biblioteca on hi ha el taulell del "Joc d'estiu

" i allí pots triar segons l'edat i el teu nivell lector un dels llibres que tenen. Sempre et pots deixar assessorar per la tècnica de la biblioteca que t'ajudarà en cada moment i orientarà al lector indecís. Una vegada ho tenim ens fan el "Carnet de la Revolució lectora" on ens aniran segellant cada llibre que llegim a més haurem d'omplir un pòsit en forma d'ou amb una frase, idea, escrit que ens hagi agradat o fet sentir la revolució que pretenien.

A casa estem motivadíssims!!!! Ens agrada els reptes. Penseu que per exemple jo en tinc un dels tres que la lectura no és massa del seu agrad, no patiu, hi ha llibres il·lustrats que fan pensar també i de mica en mica ha anat triant llibres amb més lletra, sempre adequats a la seva edat i nivell de comprensió. L'altre és una primera lectora i també troba els seus llibres i finalment la gran que és una gran devoradora de llibres on també troba el que busca. Ah! I tot això sense el maldecap com a progenitor d'ajudar-los perquè tenim professionals que ens ajudaran.

A més per completar l'activitat un dia a la setmana es reuneixen tots els participants (que poden) i comenten el que han llegit per animar als altres membres del club a llegir-se el llibre que han triat ells. Us animeu a llegir aquest estiu?

La Cultura amb nens

A veure, hi ha actes, festival i manifestacions culturals que són més fàcils d'introduir amb nens, o de poder participar. N'hi ha d'altres que costen tant econòmicament com de connectar-hi.

Sempre he pensat que a caminar s'aprèn caminant, al gust per la lectura, llegint i per tant al gust de la música no serà menys.

Hi ha música que potser és més fàcil de connectar, i la música clàssica potser a vegades costa una mica més. Escoltant i sentit, s'aprèn a estimar-la i la veritat que oportunitats per escoltar música d'orquestra costa trobar-les.

Així que aquest dissabte passat, dins de la programació de Reus Capital de la Cultura Catalana, vaig veure l'oportunitat d'anar al concert de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) amb un programa excepcional i de manera gratuïta (que ja se sap que aquestes coses valen diners). Una bona oportunitat per poder educar en la música clàssica, als concerts i als seus protocols. A més al Teatre Fortuny de Reus, un teatre excepcional.

La JONC alevins dirigits per Manuel Valdivieso varen presentar obres de diversos compositors: la Simfonia número 5 de Beethoven, "Quatre interludis marins" (el 1r i 2n moviment) de Peter Grimes, de Benjamin Britten; "Empúries" (Sardana de concert) de Todrà i fragments (3r i 4t moviment) de la suite "Mont Juïc", de Britten Berkeley.

Els nens varen al·lucinar com la música en directe t'envolta i et fa somiar. Sentir tots aquells instruments que sonaven de manera excel·lent, com el director ens explicava el que tocarien, que significava, qui eren, el protocol de saludar, quan aplaudir, .... els va encantar!! Això si em van dir que a vegades els porto a concerts que els hi agrada molt més. Evidentment apreciar tot això s'aprèn també per anar-hi més sovint.

Quan tinguem més oportunitats les aprofitarem segur!

Ressaca de Festa Major

Avui ja comencem a ser persones, però la veritat que ahir va ser "el dia del gos", el 30 de juny a casa nostra passa per ser el dia que estem estirats al sofà, veien si podem el seguici i la festa per la TV local.

La intensitat de viure la nostra Festa Major ens deix destrossats! El 28 de juny amb l'anada a completes fa que sigui un dels dies més emocionants, enguany, la nostra petita ha repetit el pilar caminant fent d'enxaneta, un "moment màgic" per casa, per la gent de Reus i per la gent que fa castells. 

Aquest any però, a escassos metres de l'ajuntament el pilar va caure, un fet que feia anys que no passava i que ens va quedar a tots amb el cor encongit (per dir-ho suaument).

La revetlla la fem "light", sopar i una mica de sobre taula al local de Xiquets, tot i així vam arribar a casa a les 1.30 de la matinada, hem d'anar a dormir aviat perquè el 29 de juny és un dels dies més intensos, de la festa major, com a família com per a la gent de Reus

A les 6.30 del matí sonava el despertador. Havíem dormit unes escasses 5 hores, però no va costar gens de despertar, només dir aquestes paraules: Vaaaaa que anem a matinades!!! 

D'un bot es va aixecar i corrents vam sortir per la porta de casa preparats per anar amb el Ball de Diables de Reus a fer les matinades per la ciutat. Tirant a tort i a dret, traques, torns i altres cosetes per despertar la ciutat de Reus. Després tenim la nostra recompensa, un bon esmorzar de forquilla al 3d9!

Amb la panxa plena ja es veuen les coses diferent i estàvem preparat per poder pujar les 181 escales del campanar de Reus (fins al pis alt de les campanes, que deixen visitar) no les vaig contar, però l'àvia d'una campanera si, i si ho diu l'àvia, això va a missa! 

Així que corrents a fer cua per poder pujar-hi abans de la tronada del matí.

Ostres com s'ho "current" aquests Campaners de Reus, explicant la història, anècdotes, .... som grans fans la veritat!! I estar a dalt de tot del campanar veien les campanes i les impressionants vistes del "skyline" de la ciutat, et fa posar la pell de gallina.

En baixar, ja era l'hora de la tronada i tot seguit comença el seguici de lluïment i arrodonir-ho amb una molt bona diada castellera.

Un dia així, amb nervis, amb ganes de fer coses, amb la tensió i el cansament fa que no puguem més la veritat. Hi ha moments que ens arrosseguem, per això després de la diada castellera, corrents cap a casa a dinar el que trobem, dutxa i migdiada per encarar un final de festa millor.

Molta gent em pregunta que com aguanten els nens aquest ritme. La veritat que no el marco jo, sinó que són ells els que em demanen fer-ho, la il·lusió de viure la festa intensament fa que dormir poc no produeixi aquest cansament extrem sinó que les ganes de fer, anar i viure-la a tope ens mantinguin desperts i amb tota l'energia fins a l'últim moment.

Què dir d'aquesta gran festa que hem tingut! Cada any és especial on com a família vivim moments únics i especials. Veure com any rere any la seva energia i ganes de fer coses ens mantenen desperts, engrescats i emocionats per sentir a la pell tot el que ens dóna.

Ara només recuperar-nos per seguir amb un estiu, que segur que serà únic. Com cada estiu, amb totes les experiències i vivències que ens fan créixer.

Immersos en la nostra Festa Major

Finals de juny, vol dir moltes coses a casa nostra: aniversari de l'Arnau, corpus (depenent dels anys, final de curs escolar, festival de final de curs de música, ballet, festes finals...) però sobretot vol dir FESTA MAJOR!

Vivim a tope la nostra festa de Sant Pere i cada any és especial per algun fet en concret.

Si és estressant la veritat i anar amunt i avall arrossegant (sí, arrossegant a vegades literalment) a la canalla doncs és cansat. També dir que a vegades ens arrosseguen a nosaltres.

Transmetre aquest sentiment RTV als meus fills i veure com és transformen amb uns friquis de la festa major de Reus la veritat és un orgull, orgull de mare i orgull també friqui. Perquè qui té arrels, sap d'on és i pertànyer a algun lloc és important. M'encanta veure com des de fa 6 anys van amunt i avall amb el seu grupet d'amics, de diferents edats, fent de les seves tots junts sense excloure a ningú, estan units, els uneix la festa major, el seguici, les hores d'assajos i d'estar junts, ja poden ser de diferents elements del seguici que quan es troben són tot un, això és la màgia de la festa i del seguici.

Doncs al que anava, a tope anem amunt i avall vivint al màxim cada instant que ens ofereix la festa major i recordant dins nostre any rere any l'especial que ha estat i com cada any ha estat més.

Aquest any (de moment) ha estat el torn de l'Arnau, s'ha estrenat de sacaire a la Ruta del Masclet!!! Quina il·lusió! Nervis a tope pobret.... amb problemes tècnic inclosos del rigorós directe (el sac tan petit li sona fluixet) però ell orgullós em va dir: Mama jo sí que em sentia! I sé que tots esteu contents de mi.

Doncs si fill meu si, això és!

El pilar caminant de la Irma, el de l'Arlet, la primera carretillada de l'Arnau, ajudant a la tronada, tirant avisos, fent matinades, primeres rutes del masclet, ....

Cada any ple d'experiències noves i això és el que té l'estiu i la festa major, poder recordar aquell primer amor, aquell primer petó, aquell primer dia que surts fins tard, aquell....

Quin és el vostre record de festa major?