Personalment sempre he pensat que els nostres fills "viuen amb nosaltres" per tant no hem d'adaptar el món a ells sinó incloure'l dins d'ell. Per tant en la mesura de les seves necessitats i edats els hem de transmetre i fer partícips de tot allò que els envolta, donant la informació necessària perquè ells puguin entendre, comprendre i per tant reflexionar i fer les preguntes necessàries.
A vegades se'ns fa difícil i tenim a l'abast alguns recursos que estan força bé com és l'Info K. La veritat que m'ha servit bastant per anar veient i comentant els fets i a partir d'allí comencen les preguntes. Preguntes que sempre s'han de contestar amb la màxima sinceritat sempre, ens han de veure segurs del que diem i que prediquem amb l'exemple.
Entre l'atac terrorista i el referèndum hem vist episodis de violència molt explícits que han fet que sobretot la meva filla petita tingui por, por a la mort, al dolor infligit pels altres, a la ràbia i a la incomprensió. És difícil de gestionar totes aquestes emocions amb l'actualitat i mantenir arguments sòlids sense ser enduts pel cor moltes vegades però s'ha de poder fer. Ells ens ho agrairan moltíssim i sobretot creure i educar en la pau, sense violència en cap moment, de cap manera i sempre amb respecte.
Això hauria de ser la premis màxima que hem d'ensenyar a casa, conjuntament amb les escoles, que la llibertat i la democràcia, juntament amb el respecte als altres no ha de xocar mai amb la violència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada