Divendres en sortir de l’escola ja ens va faltar temps per anar alguna plaça per poder seguir gaudint del Trapezi. Així que planell en mà i amb tota la il·lusió del món, cap a la plaça Llibertat que prometia dos espectacles dignes de veure, el primer “ Spazi….o” de la companyia Dikothomia Cía. On un home i una dona s’atrauen, s’emocionen, es rebutgen…. Manifesten tots els estats emocionals i de relació, potser una mica abstracta per als nens però bonic de veure. Després l’espectacle "Xarivari Blues" de la companyia Circo Los, un espectacle molt potent i divertit, complet ple de malabars, monocicles,..... Volíem veure més coses però, no podia ser, era hora de l’assaig de Castells així que el Trapezi va esperar al dissabte al matí.
Dissabte al matí no va decebre i el Trapezi va continuar amb el seu alt nivell, vam anar a la Palma “En construcció” un projecte de la Central del Circ amb tres companyies, Sugar Clara Prieto Boix & Me i Marco Lissia, tots ells excel·lents! Després vam poder fer un pica-pica amb els artistes, poder parlar amb ells i que ens expliquessin coses, va ser molt emocionant per a ells. Després cap a la Plaça Llibertat a veure’n un altre (això del Trapezi, és un no parar!) de la Cia. Caí “No es la boca la que va a la cuchara sino la cuchara la que va a la boca” molt complet, poètic,... però amb un sol matador... Asfixiant…
Aquesta calor va fer que anéssim a parar a dins del museu i així descobrir una exposició genial! «Experiències Matemàtiques» (amb Còdol Educació per fer les visites escolars) una gran sorpresa per a mi i pels nens, un munt de mòduls on es pot experimentar, jugar, elaborar diferents àrees de les matemàtiques com geometria, càlcul… Visiteu-la! Genial!
El dissabte va ser tan complert que el diumenge ens vam dedicar tot el matí a fer deures, repassar lliçons, estar-nos per casa, mirar agendes, bates, ...com diria la meva mare «un bon garbeo al tema estudi” i després a la tarda volíem anar a Altafulla a veure els espectacles de Tarraco Viva, però és clar després de tanta tralla i tanta intensitat la migdiada va ser eterna…. Ens vam despertar tan tard que quan vam arribar a Altafulla tot estava ja ple i no podíem fer res... Però cap decepció! Vam aprofitar per passejar pel Camí de Ronda i descobrir l’entorn.
Com podeu veure anem a tope! Això no és gaire bo tampoc, la veritat hi ha cap de setmanes intensos, on acabem esclats i després pensem si ha estat la millor manera de fer les coses, si ens hem atabalat o si simplement hem gaudit. El balanç és positiu però clar, a vegades no es pot fer tot el que es vol o els plans es torcen i és llavors quan cal fer anar l’enginy, la positivitat i capgirar-ho tot per així poder fer una altra cosa, sense decepcions, ni mals rotllos, de tot se n’aprèn i d’això encara més.
Un cap de setmana així serveix per poder ensenyar que a vegades si volem aprofitar tot el que ens ofereixen, o tot allò que ens agrada combinat amb les obligacions que tenim, hem d’aprendre a organitzar-nos, a renunciar a alguna cosa a veure com ens ho fem…i que si no surten les coses com volem, podem aprofitar-ho per capgirar la truita i aprendre a descobrir coses noves!
Ara a descansar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada