Aquest macro pont, per qui l'hagi gaudit hi havia mil plans a fer, però a casa no teníem macro pont, ni pont, ni festes. Els nens han anat a l'escola cada dia (menys el 6 i el 8, és clar), la meva parella treballava cada dia, menys el 6 (casualitats de la vida), per tant jo vaig fer les festes només senyalades en vermell. A més tenim a l'Arlet (la petita de casa amb el braç trencat, això es mereix un post a banda), amb tot això però no ens ha frenat res per fer plans alternatius, ben a prop de casa i on tots hem pogut participar (perquè la cosa és aquesta, fer coses junts, en la nostra mesura i les nostres possibilitats i traslladar això als nostres fills).

Hi ha un moment de l'excursió on la rialla dels grans, els pèls de punxa i l'alegria ens envaeix.... quan comencem a escoltar els crits dels nens que troben el seu tió en mig de l'excursió i l'abracen amb totes les seves forces... Aquells instants ho valen tot! Tota la feinada, tots els nervis, tot.... Tot s'esfuma per segons i l'alegria envaeix tot.... crec que és la recompensa més gratificant!
Doncs això ja tenim el tió a casa! Alimentant-lo perquè pugui cagar forces coses! Amb la manteta, a prop del foc, ... Expectants al dia!
Una altra activitat que hem fet aquests dies és com l'any anterior anar a visitar els nostres veïns de l'Associació Cingle Vermell amb la seva carbonera. També és el segon any que la duen a terme i aquest cop hem anat a desmuntar-la. Tot un procés que no ens volíem perdre de cap de les maneres i que l'any passat ens va quedar per fer.
La recuperació d'oficis antics és una part fonamental d'aquesta associació, preservant el bosc i el seu entorn natural. Un any més hem gaudit com mai, envoltats de coneguts i fent una de les coses que ens agrada més: participar del nostre entorn i de la vida del camp.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada