Dilluns a la tarda, tens ganes de recollir els teus nens/es de l'escola, que surtin contents, i quan els preguntes la frase maleïda esperes creuant els dits....
-Amor tens deures?
-Si, mama però molt pocs....
Aquí comença la por....nooo fer deures nooooo.
La lluita constant, per fer deures amb els teus fills, que et facin cas, no perdre el temps, combinar-ho amb altres tasques de la llar, laborals i/o inclús amb altres fills/es....
Per mi és un moment aterrador de veritat, és fa etern...a més hi ha escoles on de deures en tenen més que altres, o que simplement tenen el que no han acabat a classe, .... i si tenen que estudiar una poesia, les taules de multiplicar,....ja la tarda es converteix en un desastre....
No se qui té més "tírria" als deures si els meus fills/es o jo. L'única cosa que es certa és que per Reixos (com diem per Reus) em demano paciència.
