Ens ha caigut la primera dent!!!

Ostres ha estat una barreja d'emoció màxima i de drama absolut. M'explico.... per la nena ha estat la màxima il·lusió, està clar! Tenia tantes ganes de què li caigués la primera dent. 

A la seva classe ja teníem uns quants nens/es que ja en portaven 4 de caigudes i clar era com frustrant per ella. Sempre preguntant: Mama i a mi?

Però per mi ha estat la primera de l'última. Sí, si... aquella sensació de nostàlgia que a la meva petita de casa s'està fent gran. El sentiment de pèrdua ha estat enorme.

Li ha escrit una carta a la "Fada de les Dents" perquè a casa nostra bé la "Fada de les Dents" entra volant a la nit com si fos una "Campaneta del Peter Pan" a vegades fins i tot ha deixat pols de fada pel llit (una mica de purpurina, hahhahahahha), sobretot la nena o nen que li ha caigut la dent ha d'anar a dormir ben d'hora i no ha d'anar al llit dels pares aquella nit!

La Fada a vegades escriu cartes per expressar la seva alegria o malestar amb algun fet ocorregut amb el nen/a de casa nostra i si tot va bé algun regal cau, aquest regal no sempre és material, pot ser un berenar especial, una tarda a un lloc on sempre ells volen anar, alguna cosa que necessiten i que la Fada ho sap, .... depèn del moment i de l'edat.

I a vosaltres qui ve a casa vostra quan cauen les dents? I fins quina edat? Perquè clar si tens fills de diverses edats quan el gran ja ho sap comença el petit i llavors has de fer als dos o tres! Ai mare!