Tàrraco Viva: La Vil·la de Centcelles

Cada any hi anem, però sempre acabàvem al Camp de Mart, on potser per les edats dels nens o desconeixença del que feien.

Aquest any gràcies a la Cori Ribó, que ens ha xerrat l'activitat i hem anat a la Tàrraco Viva del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

I què feien? Doncs mireu una sèrie de tallers, per descobrir els oficis i els secrets de l'arquitectura i la decoració romana.

Al conjunt monumental de la Vil·la de Centcelles de Constantí, ens hem endinsat a la reconstrucció històrica "Modus Operandi" on ens hem posat sota les ordres de pictores, musivarius i lapidarius i hem participat dels processos de construcció amb pedra, elaboració de mosaics i la decoració amb pintura al fresc.

Uns vertaders artesans romans per un dia!

La veritat que ha estat genial i ens hem trobat amb moltes sorpreses! Com amb el picapedrer Àlex Masdeu, que com no ha entretingut a l'Arnau i l'ha fet suar de valent construint una volta romana, fent calç de morter i picant pedra.

Una altra sorpresa ha estat veure a l'Arianna, que com no estava veient al seu Jordi que feia de romà i ens explicava les històries de la Vila Romana i les seves vicissituds.

Una activitat que recomano al 100% la llàstima és que només es fa quan és Tàrraco Viva, per tant apunteu a les agendes per l'any vinent, que no se us escapi aquesta joia d'activitat, gratuïta i apte per a nens i nenes a partir de 4 anys. Dues hores i mitja aproximadament de tallers vivencials, explicacions i un acompanyament de luxe a les explicacions i activitats on tots quedareu meravellats i satisfets!

Tot el que són activitats de manipulació on el resultat es veu al moment, la veritat que potencien molt a la canalla i fan que sigui una interactivitat excel·lent! Si a més són una mica manetes llavors ja si que si, heu triat l'activitat ideal.

Al finalitzar-la podreu donar un tomb a la Vil·la de Centcelles, espectacular!

Segur que l'any que ve tornem!!!!

Volem tindre paga!!!

Es veu que en temps de lleure és temps de reflexió, i vet aquí que en sec va sortir la pregunta: Perquè no tenim paga?

Aquí és aquell moment, de: ups...pffffff

Doncs la veritat és que no m'havia plantejat mai aquest moment, no sé... Els reptes educatius te'ls vas trobant sobretot per les edats dels teus fills. És com el que toca menjar a cada mes, el que fan psicomotriument a cada etapa i després en sec, patapam! La paga!

Crec que era un tema on hem de reflexionar tots plegats, vam tirar mentalment enrere i vam recordar nosaltres quan érem petits si teníem paga i com anava a la cosa. Aquí van aflorar tantes discrepàncies com a pares que això va suposar un debat a part (i un post al blog a part segur!).

Així que vam decidir de construir aquest debat entre tots, vam traslladar un part de responsabilitat als nostres fills, fent preguntes i que ells elaboressin el seu discurs.

Primer que tot vaig dir:

• Perquè voleu la paga?
• Què vol dir tindre una paga setmana?
• Quin ús en fareu?
• Ens heu de convèncer amb un discurs preparat.
• Paga conjunta o separada?

Amb això ja tenien feina i vam quedar per un altre dia per exposar els fets entre tots.

Les nostres premisses eren clares (perquè ho havíem de parlar tots junts com a família):

• La paga no és a canvi de fer feina a casa. Tots hem de col·laborar en les tasques de casa i no ser remunerats per això (tots fem feina i no ens paguen per això, és la nostra obligació).
• La quantia i retirada de la paga no ve donada només del comportament, si per economia familiar aquella setmana no es pot, s'haurà d'acceptar.
• Tindre paga no vol dir que ens la gastem amb el que ens "doni la gana", hem de ser conscients dels diners i perquè els fem servir.
• En què invertiré la paga?
• Quants diners tindrem?

Encara estem en aquest debat... serà llarg però l'hauran suat de valent!

Quan és el moment ideal per deixar-lo a la llar d'infants?

Avui m'he trobat una mare que té una nena d'11 mesos i s'acabava d'incorporar al món laboral després de la seva primer maternitat. Com no hem parlat del tema, perquè a totes ens venen un miler de preguntes al cap sobre aquest moment.

Ho faig bé? És el moment adequat?

Ostres, mai a la vida m'havia qüestionat tantes coses com quan vaig tindre fills. Què he de fer? Amb els horaris laborals del pare de les criatures i els meus, veia que tenir cura dels meus fills seria més difícil que fer malabars amb els ulls tancats i sobre una corda al buit.

Fins i tot em vaig plantejar deixar de treballar, perquè els "números" no sortien, havia de pagar llar d'infants i cangur i la veritat no estava la meva economia per tirar coets, així que ens vam plantejar la idea i pensat-no fredament i amb el cor va ser la millor solució. Dos anys que vaig aprofitar per tindre el segon fill evidentment, perquè ja que estava "al embolic" doncs mira no venia d'aquí la veritat.

Així que de cop dues criatures i quasi 2 anys sense vida laboral, vida adulta i ho trobava molt a faltar la veritat, volia arreglar-me per sortir i poder parlar amb algú major d'edat, que no fos anar al parc i poder beurem un cafè i sentir-me dona, persona, perquè la maternitat omple però a mi personalment tinc moltes parcel·les del meu ser i em faltaven algunes, una d'elles el treball, amb l'esperança que després arribessin l'autonomia personal, quedar amb les amigues sola, ... Tot un repte a gran escala.

Així que quan el petit tenia justes 16 setmanes van entrar els dos a la llar d'infants i si vaig omplir una part alhora que s'omplia també la de culpabilitat, perquè una cosa que tinc que moltes mares també practiquem és l'auto-flagel·lació, i la veritat sembla que ens encanti.

Si treballes perquè treballes i si no ho fas doncs pitjor.... He tingut 3 fills i tots tres han anat a diferents edats a la llar i m'he sentit igual de culpable i/o alliberada a parts iguals. No hi ha l'edat ideal ni el moment ideal. Existeix el moment que s'ha de fer i com el gestiones perquè sigui el menys traumàtics per ells i sobretot per nosaltres, perquè a vegades crec que nosaltres com que estem en últim pla (ni en segon ni en tercer) no ens escoltem per dins, no ens parem a curar-nos, consentir-nos i sobretot acceptar-nos i acceptar les múltiples possibilitats de la maternitat.

Cap, però cap opció és més bona que l'altra, simplement la que triem amb el cap i el cor és la millor per nosaltres o així ha de ser.

No hi ha receptes, ni solucions perfectes, només opcions de fer les coses i que hem d'aprendre a portar amb dignitat i el millor que podem.

Ànims!!! Feu el que feu, ho fareu bé! I si no mireu aquest vídeo i segur que riureu moltíssim!

Muntem un rocòdrom (o com enfilar-nos per les parets de casa, així literalment)

L'escalada sempre ha format part de la nostra família, de fet el pare de les criatures i jo ens varem conèixer així.

I fins fa gairebé poc encara escalàvem, però fa qüestió de 2 o 3 anys que la veritat ho tenim una mica bastant abandonat i ens fa molta pena... és una activitat en família que ens agradava molt a tots.

Teníem clar que anar a viure el mas volia dir: tenir gossos, gats, muntar un hort i un "roco". L'ordre dels factors no alterava el producte.

El detonant va ser el concurs de Gecko Walls. Que grans! Enormement agraïts!!!

Les preses van arribar a casa, perfectes amb una rapidesa total! Ara només quedava fer el lloc al pàrquing encara ple de trastos, capses i coses vàries.

Així que mans a la feina, fent lloc, pintant, comprant els claus i quan tot estava a punt, aprofitant aquests dies de festa, vam muntar l'esperat i desitjat rocòdrom!

Tots a la feina, fent equip i triant el lloc de cada presa. Colors, mides, formes, aquesta girada, aquesta de peu, aquesta serà un top, ... quina il·lusió!

El pare de les criatures ja tenia experiència en el tema, ja que havia muntat diferents rocòdroms per tant aquí ho teníem una mica fàcil.

Estem orgullosos de la feina que hem fet entre tots i sobretot del resultat, amb ganes d'ampliar més paret!!!

Va tots a escalar!