Immersos en la nostra Festa Major

Finals de juny, vol dir moltes coses a casa nostra: aniversari de l'Arnau, corpus (depenent dels anys, final de curs escolar, festival de final de curs de música, ballet, festes finals...) però sobretot vol dir FESTA MAJOR!

Vivim a tope la nostra festa de Sant Pere i cada any és especial per algun fet en concret.

Si és estressant la veritat i anar amunt i avall arrossegant (sí, arrossegant a vegades literalment) a la canalla doncs és cansat. També dir que a vegades ens arrosseguen a nosaltres.

Transmetre aquest sentiment RTV als meus fills i veure com és transformen amb uns friquis de la festa major de Reus la veritat és un orgull, orgull de mare i orgull també friqui. Perquè qui té arrels, sap d'on és i pertànyer a algun lloc és important. M'encanta veure com des de fa 6 anys van amunt i avall amb el seu grupet d'amics, de diferents edats, fent de les seves tots junts sense excloure a ningú, estan units, els uneix la festa major, el seguici, les hores d'assajos i d'estar junts, ja poden ser de diferents elements del seguici que quan es troben són tot un, això és la màgia de la festa i del seguici.

Doncs al que anava, a tope anem amunt i avall vivint al màxim cada instant que ens ofereix la festa major i recordant dins nostre any rere any l'especial que ha estat i com cada any ha estat més.

Aquest any (de moment) ha estat el torn de l'Arnau, s'ha estrenat de sacaire a la Ruta del Masclet!!! Quina il·lusió! Nervis a tope pobret.... amb problemes tècnic inclosos del rigorós directe (el sac tan petit li sona fluixet) però ell orgullós em va dir: Mama jo sí que em sentia! I sé que tots esteu contents de mi.

Doncs si fill meu si, això és!

El pilar caminant de la Irma, el de l'Arlet, la primera carretillada de l'Arnau, ajudant a la tronada, tirant avisos, fent matinades, primeres rutes del masclet, ....

Cada any ple d'experiències noves i això és el que té l'estiu i la festa major, poder recordar aquell primer amor, aquell primer petó, aquell primer dia que surts fins tard, aquell....

Quin és el vostre record de festa major?

A tu fill meu!

Ahir va ser un dia molt important a casa nostra, el nostre fill Arnau va fer 9 anys.

I com cada 18 de juny em llevo d'hora. Sí, és com reviure aquell dia. Perquè cada part i cada embaràs és diferent. Amb les nenes no vaig parar de vomitar des del primer dia fins a l'últim (bé amb la tercera potser no tant, però amb la primera encara recordo parir i com el meu marit m'aguantava una palangana perquè seguis vomitant..., si una mica poc glamurós la veritat).

Però amb l'Arnau va ser diferent, estava radiant, no em vaig engreixar gens, àgil, amb energia i sobretot no vomitava! Això si sempre em llevava molt d'hora, de fet, ell segueix així, llevant-se molt d'hora.

Ahir no va ser diferent, a les 7 del matí de manera natural em vaig llevar i com fa 9 anys el meu marit tenia festa i vam recordar com va ser aquell dia.

Encara faltava perquè naixes, jo l'esperava més tard, seguint les passes de la gran que va arribar a les 42 setmanes i tanta panxa, doncs ell no, ell a les 37+6 va decidir que ja era hora de veure món, que la festa major estava a prop i que ell la volia veure.

Sempre ens aixequem ben d'hora i li preparem l'esmorzar (m'entres que l'estem preparant recordem aquell dia, el part, algunes anècdotes, ...) li fem bufar les espelmes i li donem el regal llavors, perquè ell és així, no pot esperar.

Com és la vida de curiosa, entranyable i bonica, 3 fills, 3 embarassos diferents, 3 parts diferents i 3 nens totalment diferents i això que intentem de la millor manera educar-los de la manera més semblant possible, acceptant les seves peculiaritats és clar!

Cada dia intento sempre dir coses boniques als meus fills, coses que els arribin a dins del cor, que els facin sentir. El dia del seu aniversari, però també m'agrada explicar tot d'anècdotes o fets que els fan ser així d'especials, i fer amb ells allò que els hi agrada més. Ells ja ho esperen, volen que tregui els àlbums de fotos i que els hi expliqui: mira Arnau la teva primera tronada i et va caure el melic! Aquí la primera vegada que vas fer de diable.... Aquí la teva primera audició.... El teu examen on vas posar que et deies Arnau William Wallace.... o te'n recordes al McDonald's de Lleida? Ahhahahahahhaa

Ets el meu valent, el meu amor el meu diable, el meu sacaire, el meu tot.

Avui ho peten Arnau!

Fem de remeieres amb la Silvestrina

Anteriorment ja havia parlat d'ella. Una remeiera, que em recorda a la saviesa de la meva àvia, que cada cop me n'adono més compte de com em manca; com la trobo a faltar! Aquells passejos pel mas recollint herbes i explicant-me que era millor per menjar i per fer el que ella deia "alcohol de fregues", una saviesa que s'ha perdut i que la Silvestrina amb la seva delicadesa i amor cap a les plantes, ungüents i altres derivats, me l'està fent redescobrir i sobretot traspassar als meus fills.

A casa en fem molt d'ús dels seus productes. Avui aprofitant que anàvem a recollir uns quants ungüents, infusions, exfoliant... La Silvestrina ens ha fet un dels seus tallers.

Hem preparat ungüent per les picades, molt adient per les èpoques que estem.

Com ha xalat l'Arlet!!! Això de fer de remeiera li encanta! I avui, amb la paciència que caracteritza a la Silvestrina, hem fet un ungüent. Ens ha explicat en tot detall el perquè de cada cosa, perquè utilitza oli d'oliva, extractes de plantes, cera verge d'abelles, flors silvestres i quines són les millors.

Tot ecològic, cuinat a foc lent i amor. Perquè una cosa que sí que destil·la al seu taller, és passió.

Mentre es refredava l'ungüent, hem aprofitat per anar a recollir flors per poder preparar-nos a casa "oli pels cops" amb flors de Sant Joan.

Així que ens hem carregat el cistell a l'esquena per poder recol·lectar tot allò que ens feia falta i amb un passeig curtet ho hem trobat tot.

Ara a esperar 40 dies i aviat tindrem l'oli pels cops!

Gràcies Guillem per aquest concert

Aquest cap de setmana ha estat "a tope" i a sobre amb una pluja que a nosaltres al mas ens va de meravella.

Per rematar el preciós cap de setmana, no ho podríem fer millor, un grandíssim concert a Valls al Teatre Principal, en Guillem Anguera presentava aquest treball, ten ben fet, acurat, ple d'amor, sentiment, el seu 14 km, envoltat d'amics i bons músics.

Em feia molta il·lusió poder anar al concert i la veritat que en Guillem ens ho va fer fàcil, des d'aquí li agreixo enormement.

  

La música en viu és la millor manera d'entendre i estimar la música. Sempre que podem intentem anar a concerts, i n'hi ha que valen molt la pena perquè a més t'omplen l'ànima.

Volia portar al concert al meu fill, un futur gran sacaire, que s'està esforçant molt.

El concert va ser l'exemple més clar de com la perseverança, l'esforç, la il·lusió i la feina ben feta pot amb tot.

L'Arnau estava perplex! Emocionat! Quan va veure dalt de l'escenari tots aquells grans músics, tocant tots junts peces que vibraven al cor de tots. Tendresa i destresa es barrejaven. El nou amb el vell, innovació i tradició dins d'un disc completament treballat al màxim amb tot detall.

 

Com ens va agradar! Quin gran treball! I quant de talent a sobre un escenari.

Gràcies! Una magnífica manera d'acabar una tarda de diumenge plujosa.