Voleu dir que cal? (o què esperem de l'educació dels nostres fills)

El tema de l’educació dels meus fills, a tots els nivells (família, casa, escola, socialització,...) és un tema que em pot arribar a donar maldecaps, la veritat.

Si, m’he preocupat molt de: què els hi ensenyo amb els meus actes, fets, paraules (encara que m’equivoqui constantment…), amb qui es relacionen (tot tipus de persones: adultes, petites, amics, família, coneguts…) i que aprenen de cadascú (els beneficis o danys col·laterals de la socialització... Gran tema també!).

Aquests últims dies he estat en un congrés sobre educació i TIC (tecnologies) i com aquestes les integrem a l’aula (això bàsicament context escolar) i la veritat és que m’ha preocupat molt el tema.

Un reguitzell d’experiències la veritat, però una que a mi m’ha colpit a l’ànima. Una escola elitista deia que havien integrat les tauletes digitals a p3.

Però, per què? Em preguntava jo? Que significa aquesta TIC a l’aula? A més sóc una fervent defensora de les TIC a l’ensenyament, però clar unes TIC democràtiques, socialitzadores i que ens ajudin.

Amb això em refereixo a: qui pot pagar una tauleta a un nen/a de 3 anys? Què estem disposats a ensenyar-li? A pintar? Resseguir? memoritzar?, i la motricitat fina? I el joc heurístic? La pinça!!!!!

A vegades penso que perdem el nord, si de veritat. 

Què és la gran motivació dels nens/es en aquesta edat? Descobrir el món que els envolta, amb les mans, posant-s’ho a la boca, tocant, trencant, marranejant, embrutant-se, experimentant, i sobretot jugant.

Hem d’anar amb compte, crec que cada etapa de la vida requereix uns aprenentatges i que no s’ha de tindre pressa, a vegades sembla una competició:

El meu, la meva fill/a als 3 ja no es pixava el damunt, sabia l’abecedari, i ja reconeixia el seu nom i començava a escriure’l!!!! Doncs si senyor/a a altres països més avançats en aquest tema resulta que fins als 7 anys no aprenent a llegir ni a escriure i es passen tota aquesta etapa experimentant.

I aquests  nens/nenes després són els que treuen més bons resultats a nivell competencial. Que estem fent? Fa temps que no sento dir a pares i mares que els seus fills a p3 a l’escola simplement juguen, i són feliços?

Em quedo amb unes frases: "El que ensenyem és pràcticament irrellevant. El més important és com ho ensenyem" - "La tecnología en si misma no es la respuesta a todos los retos y problemas en #educación" #TIC @richardgerver #ITWorldEdu7

Per Carnaval tot si val

Ja ha arribat aquesta festa esbojarrada i tan desitjada per la “majoria” de nens. Això de disfressar se, alliberar-se, canviar de rol, ... Els hi encanta i a sobre és necessari per a la seva creativitat, maduresa, creixement personal, ...

Com diu la dita “Per Carnaval tot si val” no calen grans despeses ni grans coses, hem d’ensenyar als nostres fills/es que l’enginy i la imaginació han de regnar en aquestes dates i no la disfressa més cara del moment.

La imaginació al poder! Amb unes bosses de plàstic de colors, tisores, gomets i pintures, podreu realitzar disfresses ingeni oses i sobretot fer participar en els vostres fills/es de crear alguna cosa junts, on després tindran la recompensa i satisfacció de poder portar-ho posat. Hi ha diverses pàgines web on podreu trobar idees, patrons i fins i tot tutorials.

Amb roba, posada de manera divertida amb combinacions impossibles, roba de l’avi/a, uns talons de la mare, una corbata del pare, ... També es pot crear, i fer coses molt divertides.

Ensenyem a gaudir als nostres fills des de la creativitat i esforç personal, del treball en comú i sobretot d’ensenyar que la felicitat ve donada per altres coses, no per la disfressa més cara del moment, sinó l’enginy, el fet de gaudir de l’esforç, de la sorpresa, del treball comú, ... Recordeu que ensenyem i eduquem en cada moment de la nostra vida, en cada fet, en cada paraula, .....

Així doncs, gaudiu!!!

La creativitat

La creativitat és molt important dins de la nostra vida, inclús ara és un valor a la alça dins del currículum de les persones.

Una activitat per poder treballar la creativitat amb els nostres fills/es, de manera fàcil, pragmàtica, divertida i barateta, és la de poder-los deixar pintar, lliurement.

Lloc: La cuina resulta un lloc fàcil de netejar per aquestes ocasions si ho feu al interior de casa. Si podeu fer-ho a l'exterior (lloc i climatologia) doncs endavant.

Es pot fer a terra, a la taula, enganxar-ho a les rajoles de la paret,....

Material: Paper d’envalar de color blanc (serà la base)

Pintura de dits

Retoladors

Ceres

Colors de fusta

Gomets

i tot tipus de material d'estampació, timbres,........

Aquí la veritat que podeu donar als vostres fills/es tota la varietat que tingueu o volgueu, ells lliurement experimentaran els diferents traços, textures, colors, brillantors,....

Paper de diari (per poder posar al terra i no embrutar tant)

Música de fons (això va ideal! veureu com les muses de la inspiració entren a casa vostra)

Sobretot temps!!! No és una activitat cronometrada, ells decideixen i si tu participes ajudant-los (no guiant-los) xalareu d'allò més d’una activitat junts.

Endavant!!!!!!

Els somnis

(aquesta entrada és d'un anterior bloc que tenia, editada el 2 de juliol del 2013)

Algú un dia va dir: "A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i les frustracions aquest moment,
jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni...." Martin Luther King Jr.

El món es mou entre somnis, "La vida és un somni" com deia Calderón de la Barca, o multituds de cançons on el somni és el motor de tot.

Jo també tenia somnis que per sort he anat realitzant, aconseguint, materialitzant, aquells somnis de petita que veus potser inimaginables o pot ser que només et penses que seran somnis i quan et fas gran els recordes, els agafes i els hi dónes forma...
Crec que hem d'aprendre de quan eren nens o més aviat dir hem d'aprendre també dels nostres nens.
Jo cada dia aprenc dels meus fills, l'amor que ens uneix també és una relació d'aprenentatge, d'escolta, d'admiració...
Observo, escolto i prenc nota. Crec que no deixem de sorprendre'ns cada dia.
Un dia la meva filla gran em va dir (amb dos anyets i poc) i assenyalant-me amb els dits, jo vull ser aquella!
Passaven els castellers per la plaça i una nena feia l'aleta a dalt de tot d'un castell i ella em va dir un cop i un altre: mama jo seré aquella!
Era un somni, evidentment no tothom pot, sap, ni somniant, que serà enxaneta. Però ella ho tenia clar, jo com a mare el que només vaig fer va ser acompanyar-la en aquest procés... com una mestra acompanya en el procés d'ensenyança aprenentatge, donant eines, recursos, ... Ella, tota sola, em va ensenyar el que és fer realitat un somni, el què és aconseguir objectius, lluitar per ells i sobretot em va despertar l'admiració per algú tan petit però que aconsegueix alguna cosa mooolt gran! Li dec tant i ella encara no ho sap... Potser quan sigui més gran sabrà tot el que m'ha donat sense saber-ho, tot el que m'ha ensenyat només mirant-me, abraçant-me....
L'altre fill, el mitjà també m'ha ensenyat en creure en els somnis i a sobretot pensar que tot allò que et pots imaginar ho pots aconseguir, ho pots fer realitat o fins i tot... que tot allò que imagines pot passar...
Ell volia ser diable, volia muntar la tronada, volia veure pirates, ... Mai ningú m'ha ensenyat a ser tan feliç com ell i a pensar que si esperem el necessari, tot es pot fer, tot el que penses es pot convertir en realitat tots els teus somnis es poden aconseguir. De veritat és fantàstic tindre fills així que t'ensenyen a ser nen i a veure-ho tot des de la seva perspectiva... Tots els somnis del meu fill s'han complert i segur que tots els que tindrà també... és especial i ho sap té aquell do que el fa indescriptible, màgic...
Ells em fan sentir la persona més afortunada del món, ja que sóc capaç d'aprendre constantment, sorprendrem dia a dia i de poder acariciar els somnis.
I que dir de la petita? Que dir de la pèl-roja? La meva cabells de foc.
La seva constància, dolçor, .... com s'ha anat guanyant el seu espai entre dos germans, s'ha anat fent ella mateixa, sense ser devorada per la passió dels altres.
Ella també ha triat el seu camí, m'ha ensenyat què és estimar incondicionalment, ser feliç, perseguir els teus somnis, ser la petita de casa i a la vegada la més gran i sobretot superar les dificultats.

Gràcies per ser la vostra mare