El tema de l’educació dels meus fills, a tots els nivells (família, casa, escola, socialització,...) és un tema que em pot arribar a donar maldecaps, la veritat.
Si, m’he preocupat molt de: què els hi ensenyo amb els meus actes, fets, paraules (encara que m’equivoqui constantment…), amb qui es relacionen (tot tipus de persones: adultes, petites, amics, família, coneguts…) i que aprenen de cadascú (els beneficis o danys col·laterals de la socialització... Gran tema també!).
Aquests últims dies he estat en un congrés sobre educació i TIC (tecnologies) i com aquestes les integrem a l’aula (això bàsicament context escolar) i la veritat és que m’ha preocupat molt el tema.
Un reguitzell d’experiències la veritat, però una que a mi m’ha colpit a l’ànima. Una escola elitista deia que havien integrat les tauletes digitals a p3.
Però, per què? Em preguntava jo? Que significa aquesta TIC a l’aula? A més sóc una fervent defensora de les TIC a l’ensenyament, però clar unes TIC democràtiques, socialitzadores i que ens ajudin.
Amb això em refereixo a: qui pot pagar una tauleta a un nen/a de 3 anys? Què estem disposats a ensenyar-li? A pintar? Resseguir? memoritzar?, i la motricitat fina? I el joc heurístic? La pinça!!!!!
A vegades penso que perdem el nord, si de veritat.
Què és la gran motivació dels nens/es en aquesta edat? Descobrir el món que els envolta, amb les mans, posant-s’ho a la boca, tocant, trencant, marranejant, embrutant-se, experimentant, i sobretot jugant.
Hem d’anar amb compte, crec que cada etapa de la vida requereix uns aprenentatges i que no s’ha de tindre pressa, a vegades sembla una competició:
El meu, la meva fill/a als 3 ja no es pixava el damunt, sabia l’abecedari, i ja reconeixia el seu nom i començava a escriure’l!!!! Doncs si senyor/a a altres països més avançats en aquest tema resulta que fins als 7 anys no aprenent a llegir ni a escriure i es passen tota aquesta etapa experimentant.
I aquests nens/nenes després són els que treuen més bons resultats a nivell competencial. Que estem fent? Fa temps que no sento dir a pares i mares que els seus fills a p3 a l’escola simplement juguen, i són feliços?
Em quedo amb unes frases: "El que ensenyem és pràcticament irrellevant. El més important és com ho ensenyem" - "La tecnología en si misma no es la respuesta a todos los retos y problemas en #educación" #TIC @richardgerver #ITWorldEdu7
Malament si les tabletes acaben sent una distinció o classisme però no veuria malament que la escola en compres algunes i en fes un ús puntual i responsable.
ResponEliminaEn el meu cas la tableta m ha servit amb alguna molt bona app a solventar curiositats amb 3 i 4 anys de temes altraforma difícils de respondre: planetes, òrgans del cos en funcionament, mecànica, idiomes...
Com a tot, una mica de tot i sense abusar de res.
;)