Des de ben petita he anat de colònies. A la meva escola sempre n'havien fet, creien en el valor educatiu que tenien i en el "poder" de desenvolupament integral del nen/a.
Els meus pares també em van potenciar anant a l'estiu de colònies de la Generalitat de Catalunya, ara es diuen "L'Estiu és teu", a la meva època no ser.
Els meus fills també han anat sempre de colònies, hi crec fermament en la seva part educativa, de desenvolupament personal, d'integrador, socialitzador, i sobretot de cohesió de grup.
A l'escola que anem ara però no es feien. Això no ha estat cap problema, des de l'AMPA ens hem mogut per fer-les, realitzar-les i que a més estiguessin a un preu assequible a tothom, un xic "subvencionades".
La veritat no ha estat fàcil, però el resultat ha valgut la pena.
Perquè si no tornes brut, afònic i cansat, vol dir que no han estat unes bones colònies.
Els meus fills han tornat així, amb una rialla d'orella a orella i demanant que si us plau l'any que ve més!
Les colònies són una part essencial en el desenvolupament de l'infant. Perquè l'educació no recau només a casa i a l'escola, en les figures familiars i del mestre, sinó que l'educació també recau en el lleure, en aquelles monitores i monitors que fan que el seu temps sigui màgic, ple d'il·lusió, joc i sobretot d'acceptació d'un i altres, fent un grup, fent que les experiències viscudes siguin úniques irrepetible, perquè com diu en Carles Capdevila, “els nostres fills quan tornen de colònies tornen diferents…”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada