El dia a dia

Ostres, això de no tindre Internet fa que hi hagi un munt de coses que quedin endarrerides, correus sense contestar, el màster que estic fent, i entre altres coses el blog.

Em sento malament per no poder dedicar l’estona aquella de les “tantes” de la nit.

Com canvien les prioritats al llarg del temps.

És com quan antigament (fa temps) els dels bancs, o comerços anaves a comprar i et regalaven el calendari. Tothom tenia calendari a casa o a l’oficina. Ara és un bé ben preuat! Qui té calendari té una sort! A l’oficina ens el rifem o anem darrere de qui en té, demanant-los com qui demana caramels.

Ahir mateix al anar al veterinari ens van donar un calendari i de veritat que va ser l’alegria del dia!

Doncs això em passa amb la Internet. Que ara que no el tinc, ostres quin munt de coses que em queden pendents… llegir els diaris (si, els del matí) a la nit per exemple (és un dels meus moments del dia, ja m’agradaria fer-ho al matí mentre esmorzo, però això de tindre 3 fills i haver de donar-los l’esmorzar, endreçar la casa, donar menjar al gos, als gats i portar els nens a l’escola, no em facilita les coses).

Així que clar tot això ho faig a la nit, amb la Internet. És el meu moment, llegeixo els articles d’opinió, els diaris, algun Blog, Instagram, Facebook, Twitter, faig el màster on-line, preparo documentació pel meu TFM, miro sèries o programes interessants que tinc apuntats a la meva llista de “programes pendents” i fins i tot escric al blog.

Però no, ara no, ara encara vaig més de cul, amb el mòbil a la mà (que un dia d’aquest em diu que no pot més i és mora), sense poder fer ni la meitat de coses que feia en “aquelles hores meves” si les que van de les 22h a la 1 de la matinada, així que els dies passen i tot s’endarrereix…

El cap em bull d’idees, el dia a dia és una font inesgotable de moment que vius i que val la pena plasmar en un paper. Val la pena reflexionar sobre què passa i com passa, perquè del perquè passa això ja és més complicat.

L’educació dels fills/es a mi em deixa perles diàries, moments inoblidables i d’altres que esborraries amb la màquina del temps, però a la fi moments únics que cal que tinguis dins teu perquè et fan créixer amb el repte del dia a dia i com diuen tot ajuda a fer-se gran i “el que no mata, engreixa i si no fa créixer”.

Si us plau vull internet ja!!!!!!