Polls!!

Arriba el missatge el mòbil, tens un correu de l'escola. Corrents obres i la paraula màgica apareix: Pediculosis.

Aquesta paraula apareix al vocabulari de les famílies quan els nens arriben al magnífic món de la socialització escolar. Sí, la socialització és bona però té danys col·laterals un d'ells els polls.

Ara mateix només llegint el mail de l'escola em rasco el cap instintivament. No ho puc evitar, ja em pica tot, ja entra la paranoia, seran els meus? Nooooo per favor noooo!!! Que són tres caps, tres cabells llargs, finets i delicats! Tot un oasi pels polls.

Ara comença l'aventura, revisió amb "lupa", passar la llémena a veure què surt, mirar si té ous, ... en fi... una diversió sense fi!

En el millor dels casos no en tenen i només cal fer tractament preventiu, revisar i a casa nostra posem gotes d'arbre de té al cap directament (de fet sempre en posem al xampú del cabell, unes 10 gotes aproximadament per 750ml, de fet ja ho diuen a l'herbolari, les proporcions).

I després de la dutxa passar la pinta, revisar el cap, .... és un ritual familiar, un acte quotidià més...

Perdoneu-me, em pica tant el cap que me'n vaig corrents a mirar si en tinc, avui al migdia tindrem revisió. Com dic jo: Va, veniu aquí, que mirarem si teniu visitant!!!

També us pica el cap?

Què feu servir?

Reus Ocult: una gran iniciativa

Pels voltants de festa major, hi ha un munt d'actes. La veritat, que molts caps de setmana els actes se superposen, així que cada any intentem acotar més. Anem a allò que ens interessa, al que no hem pogut anar a les edicions anteriors i a innovar!

Aquest any teníem moltes ganes d'anar al Reus Ocult, que es feia el 17 i 18 de setembre.

Reus Ocult és una iniciativa de l'Associació Espais Ocults que es basa a difondre el patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat de Reus.

​Es realitzen visites guiades gratuïtes a espais de la ciutat que normalment no són visitables.

Reus Ocult, és una associació sense ànim de lucre formada per estudiants de l'Escola d'Arquitectura de Reus i membres del Vaporlab amb l'objectiu de donar a conèixer el patrimoni de les ciutats i promoure la participació dels ciutadans en actes culturals.

Teníem que encaixar moltes peces, però les visites tenen un horari força atraient i que podríem combinar amb tot el que teníem que fer, per tant, el mateix dissabte a la tarda, abans de l' "A Reus, correfoc", ens vam plantar davant del primer edifici que volíem visitar: La Casa Gasull.

Ens va encantar, de fet amb els nens es va fer molt amena, el guia ho va explicar tot amb molta professionalitat, pausat, entenedor, explicant anècdotes i detalls de tota l'època, història de la família, de l'edifici, de la ciutat, del moment, .... Els nens els va encantar la veritat i aquest edifici és difícil de visitar perquè no està obert al públic.

L'altre edifici que vam poder anar va ser la Llotja de Reus. Un altre lloc emblemàtic i entranyable de la nostra ciutat, on s'explica la història recent i el creixement econòmic de Reus amb aquella frase tan coneguda per tots nosaltres "Reus, París, Londres".

Teníem poc temps, però les visites són ràpides, de 20 minuts, per tant no es fa cansat, es fa amè, dinàmic, visual, ...... una proposta excel·lent, on ben bé segur que repetirem la pròxima vegada per poder veure altres edificis, per conèixer la seva història. Aquest any han batut rècords, i la iniciativa ha tingut molt de ressò.

Esperem la nova edició amb candeletes!

El primer dia d'escola

Ara que ja fa uns dies que hem començat, que ja estem quasi dins la rutina escolar, estem agafant les dinàmiques, els horaris, ara ja és diferent.

El primer dia d'escola sempre és un batibull d'emocions. Neguit per part dels pares. Ho tenim tot? Els llibres, material, estoig, la bossa de l'escola encara està bé? La bata!!!! Ai la bata tenim tots els botons? Com li queden les mànigues? Ai mare potser aquesta la passem per plàstica i en comprem una de nova?

El xandall de l'escola.... la bosseta, .... i una llista llarga de material i utensilis que han de portar, això ho multipliquem per fills que tenim i és directament proporcional a una escala d'estrès (com si fos l'escala de Richter o els graus en Fahrenheit, només ho pots entendre si estàs dins, és una cursa d'obstacles, em veig a mi mateixa corrent els 100 m tanques).

A part també els pares tenim els neguits de com anirà aquest curs, com s'afrontarà a les diferents maneres de fer de cadascú, dels companys, tindrem bon any? Deures? Exàmens? Sentiments?

Com ens gestionem la logística aquest curs? Quines activitats farem extraescolars? Com conciliem vida familiar, laboral i personal?

Com veieu tenim preguntes, moltes.

Inquietuds, i cada principi de curs per mi és així, passo nervis, aquells que se't posen a la panxa i que al primer dia d'escola quan els tens davant de la porta de l'escola, amb les seves motxilles, els hi fas el petó i veus com entren per la porta i es va començant a desfer aquell nus de la panxa, mires a les mares i pares del voltant i veus que més o menys estem igual i amb les presses per seguir el nostre dia a dia.

Benvinguts a la rutina, benvinguts a l'escola!

Aquelarre de Cervera amb família!

És una de les festes de foc que tenia moltes ganes d'anar amb els nens. Però la veritat, és una festa per adults, encara que té un espai per als més petits com és l'Aquelarret.

Aquest any però des del Ball de Diables de Reus, vam tindre la possibilitat d'anar-hi amb la Cabra, el divendres i poder-nos quedar a dormir allí de manera gratuïta.

Tenint això de cara no podíem desaprofitar l'ocasió i ens vam llençar de cap tota la família per anar a l'Aquelarre de Cervera. Màrfegues a punt, matalàs inflable, sacs, roba i carretera i manta!

Cervera és una ciutat molt propera, molt fàcil de situar-se i amb una gran història. La Universitat de Cervera, un edifici ple d'història i interès on va ser el nostre epicentre i on és l'inici del correfoc.

Tal com he dit la Universitat de Cervera, està plena d'història igual que els seus voltants plens d'edificis i on podem trobar la ruta de la Guerra de Successió.

Allí vam sopar (que per cert boníssim amb una excel·lent organització per part dels Diables de Cervera Carranquers, que en tot moment estaven al nostre costat).

Les bèsties de foc que les teníem exposades les vam agafar i vàrem començar el correfoc surtin de la Universitat. Un correfoc on vam gaudir d'allò més i que va culminar amb una gran encesa final a la plaça de la Vila, tot seguit un concert i performance de les bruixes. Apte per a nens més grans però a les 3 de la matinada vam decidir ja anar a dormir.

Al matí vam poder veure com es preparava les pirotècnia pel correfoc de la nit. Com es guarnia la ciutat pel foc i per l'Aquelarre.

Evidentment no podíem marxar sense anar a visitar la botiga-fan-club d'en Marc Marquez, que és de Cervera i fer-nos una foto dalt de la moto (una rèplica evidentment però de debò).

Cervera enamora amb la seva història, gent i foc.