El primer dia d'escola

Ara que ja fa uns dies que hem començat, que ja estem quasi dins la rutina escolar, estem agafant les dinàmiques, els horaris, ara ja és diferent.

El primer dia d'escola sempre és un batibull d'emocions. Neguit per part dels pares. Ho tenim tot? Els llibres, material, estoig, la bossa de l'escola encara està bé? La bata!!!! Ai la bata tenim tots els botons? Com li queden les mànigues? Ai mare potser aquesta la passem per plàstica i en comprem una de nova?

El xandall de l'escola.... la bosseta, .... i una llista llarga de material i utensilis que han de portar, això ho multipliquem per fills que tenim i és directament proporcional a una escala d'estrès (com si fos l'escala de Richter o els graus en Fahrenheit, només ho pots entendre si estàs dins, és una cursa d'obstacles, em veig a mi mateixa corrent els 100 m tanques).

A part també els pares tenim els neguits de com anirà aquest curs, com s'afrontarà a les diferents maneres de fer de cadascú, dels companys, tindrem bon any? Deures? Exàmens? Sentiments?

Com ens gestionem la logística aquest curs? Quines activitats farem extraescolars? Com conciliem vida familiar, laboral i personal?

Com veieu tenim preguntes, moltes.

Inquietuds, i cada principi de curs per mi és així, passo nervis, aquells que se't posen a la panxa i que al primer dia d'escola quan els tens davant de la porta de l'escola, amb les seves motxilles, els hi fas el petó i veus com entren per la porta i es va començant a desfer aquell nus de la panxa, mires a les mares i pares del voltant i veus que més o menys estem igual i amb les presses per seguir el nostre dia a dia.

Benvinguts a la rutina, benvinguts a l'escola!