La superació explicada per Joan Pahisa

És sabut pels meus coneguts que m'encanta anar a xerrades, congressos i altres esdeveniments on pots escoltar a grans persones. Algunes d'elles a vegades més anònimes, algunes mediàtiques, ..... sempre s'aprèn escoltant i sobretot escoltant a gent que té molt a dir, a omplir-te.

Seguint això, intento en la mesura que es pugui aportar-ho als meus fills. Aquest dimecres a Reus, amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, va venir a fer una xerrada en Joan Pahisa.

Fa uns anys, concretament el 2013, a TV3 van fer el seu documental "Glance up" i em va deixar una gran lliçó marcada a foc. Brutal, em va semblar brutal la superació dels handicaps personals, físics i mentals. Així que quan vaig veure que venia a Reus no ho vaig dubtar ni un segon i vaig anar amb els nens.

Abans els hi vaig explicar qui era, com era i a què es dedicava.

Un cop a la Biblioteca Xavier Amorós, agafant cadira i asseguts allí, les cares d'ells i les seves preguntes evidentment van sorgir.

En Joan, el primer que va fer al parlar va ser adornar-se'n compte que els més petits no el veiem i va demanar que tots ens moguéssim perquè tots tinguéssim la mateixa oportunitat de veure'l (excel·lent), tot seguit va adaptar la seva xerrada a tot el grup perquè tothom l'entengués. Simplement brillant, gran orador, gran comunicador, amb una sensibilitat extrema i una vitalitat contagiosa per la superació de les barreres i no físiques sinó les mentals que ens posem dia a dia.

Els hi va encantar als nens, el van entendre perfectament i us animo que mireu el documental, que els hi expliqueu que no tothom és igual i que tots, tots som discapacitat en alguna cosa.

Em quedo amb una gran frase: "Si no ho sabeu què fer, pregunteu. Si pregunteu amb respecte, us respondran bé".

Extrapolable a totes les situacions i tots els moments.

Els deures

Me'n recordo de l'entrada que vaig fer al blog fa uns anyets. I si, els deures són un pal. Quan érem petits eren un pal i ara segueixen sent-ho.

Foto de la Big Draw 2014

També recordo que a la meva època d'EGB (Primària) doncs la veritat els pares o els meus només intervenien en els deures quan no entenia alguna cosa. Per tant ni sabien la meva agenda, si tenia deures o no, si els havia fet o simplement si tenia molta càrrega de deures. 

No és que passessin de mi, sinó que confiaven que jo em sabia organitzar, en què em sabia distribuir i que els feia.

Cada divendres a la tarda la meva mare em preguntava si tenia molts deures per la setmana vinent, i si necessitava ajuda que allà la tenia a ella o al meu pare.

De fet hi ha una carta d'una mare que s'ha fet viral fa poc expressant més o menys el que acabo de dir.

Recordo la meva mare ensenyant les matemàtiques, quan em van costar! Però no recordo que m'ajudes a fer-los, ni si tenia examen estudiant amb mi.

No em va anar malament mai, simplement, no eren hiperpares.

Ara, estem massa involucrats en les tasques escolars, que no vol dir en l'educació dels nostres fills. (Aquí segur que em cauen crítiques, però és el que penso)

M'explico, abans llegíem a casa, la tasca de l'amor a la lectura la deixaven a casa, eren uns deures assequibles per a tothom, no discriminatoris en l'àmbit socioeconòmic ni d'atenció parental. Ara en canvi es llegeix a l'escola cada dia 30 minuts i això no vol dir que llegeixin més ara que abans nosaltres.

Això només és un exemple. Volem que els "deures de casa" no siguin així, sinó que siguin diferents (creatius, que impliquin a la família, que sigui anar a veure un museu, o passejar per on sigui...) doncs bé famílies, esteu demanant deures que molts pares no poden fer, que són discriminatoris, on s'evidencia encara més l'escletxa social, familiar i d'atenció.

Plantegem-nos i us plau que volem i que costa aconseguir-ho. Hi ha valors que hem de fer a casa i extreure del currículum de les escoles aquesta feixuga càrrega que només fa que treure hores de currículum necessari. Recordem que l'escola pública no té 6a hora des de fa temps i que en detriment a l'escola concertada i privada aquests alumnes ja tenen un dèficit de 40 h al mes (aproximadament), i a sobre pensem el que volem demanar.

Si volem que les classes siguin més innovadores com una flipped classroom no ho podran fer a casa, per tant també ens carreguem una innovació docent així en un moment, igualment que el treball per projectes, la lectura, la mecànica dels aprenentatges repetitius (a escriure s'aprèn escrivint, a llegir llegint i a multiplicar, multiplicant, i això requereix repetició i temps).

Què volem? I com ho volem? això hi podem pensar entre tots i tota la comunitat educativa i té que dir, això sí, amb respecte! Per què els mestres, l'equip directiu són els professionals. Perquè si ells és posessin a dins de casa nostra a dir com fem o desfem de pares? Ho trobaríem igual de bé? És pel bé dels nostres fills segurament o aquí ja no volem entrar?

No és una guerra senyores i senyors, no és deures si o deures no. És la responsabilitat de tots educar aquesta societat cap a un futur, un futur millor que el nostre i amb respecte entre tots. No hem d'ensenyar els nostres fills que som bàndols enfrontats, sinó punts de vista diferents que anem a una per educar a la societat del futur, els nostres fills.

Que l'anunci d'IKEA, és això, un anunci, no pas la realitat de cada família (m'encanta la crítica de la gran Empar Moliner). En una cosa sí que té raó, que eduquem amb tot el que fem dia a dia, què diem, com ho diem, i la tribu educa.

Els carrers de la Mort (o com fer una ruta històrica pel centre de la ciutat)

Aquest pont de Tots Sants i el cap de setmana que ve (potser encara hi sou a temps), els nois d'Ans Educació, han preparat una altra Ruta Guiada.
Ens agrada fer-les, com les Bruixes de Reus, L'afaitada del Duquet, Els Carrers de la Mort i Sederes en Femení (aquesta última espero que obrin més dies per fer-la que és la que em falta de fer).

Són rutes de 50 minuts aproximadament, que es fan mentre camines pels carrers de Reus, on passat i present és combinen per poder explicar-nos la història de la nostra ciutat de manera planera i adaptada a cada grup que la fa.
Dic adaptada perquè si hi ha nens, la manera d'explicar-la es fa més amena a ells, és una cosa que tenen en compte, o parlen amb clau quan han d'explicar detalls escabrosos o "picantets" perquè "hi ha roba estesa!".

Curiositat i història es barregen a parts iguals, on mantenen atén l'espectador en tot moment.
Sempre pots preguntar, perquè aclareixin les coses.

El preu és molt assequible, ja que només paguen els grans 3 euros, els menors de 10 anys és gratuït. Això si has de fer la reserva via mail i ben d'hora perquè tenen molt d'èxit i els torns estan plens. Aquest cop han hagut d'ampliar horaris i tot!

La veritat que hi posen moltes ganes, molta energia i és molt curiós conèixer la història de la nostra ciutat d'aquesta manera, tan didàctica, àgil i amb les anècdotes de l'època.

Molts èxits nois! I sempre que podem allí estarem!

The Big Draw, Reus

Aquest any, a Reus, era la tercera edició. La Big Draw : La festa del Dibuix, és una jornada, on artistes del dibuix, arquitectes, il·lustradors, ... Reconeguts elaboren tallers de manera gratuïta per tota aquella gent de diferents edats vulgui experimentar el món del dibuix lliurement.
A Reus s'ha celebrat en dos dies, el 28 a la tarda i el 29 al matí. Focalitzant els tallers, a les biblioteques municipals de Reus, aquesta edició.

Així que vàrem encaixar en uns quants tallers a la Biblioteca Central Xavier Amorós.

Com va ser el taller de "Cares" d'en Pere Prats, on en diferents material van poder dibuixar una cara.

No vam poder faltar al d'"Ocells il·lustrats" dels "Pas de pardal" (Pep Gavaldà i Xavi Riera), que era un taller per iniciar-se a la identificació d'ocells més comuns. Dic que no podíem faltar perquè d'ençà que anem a la Zer hem descobert tot un món, el món dels ocells, de la mà d'en Màrius Domingo (agent rural de la zona, que ha editat un llibre, llibre que ja tenim, i fa tallers a l'escola dels meus fills).

"Silueta animal", de Carolina Tost, va ser un taller estrella per la meva filla petita. Això de pintar les siluetes dels animals amb diferents colors utilitzant les temperes, realment li va encantar!

Finalment vam anar a fer els "Tastos d'Art", amb els nostres ja amics de Còdol Educació, on mitjançant diferents activitats (audiovisual, creació i recreació) vam poder construir, entendre i endinsar-nos dins l'art contemporani. Poder explorar que és l'art per nosaltres i que ens fa sentir va ser una experiència divertida i enriquidora.
                                            
Hi havia més tallers, més artistes i més coses a fer, però això va com va, hi ha edicions que pots fer més i n'hi ha que pots fer menys, aquesta és la gràcia, que no té un recorregut de fer una activitat darrera l'altre ni fer-ho tot, simplement fer allò que ens crida més l'atenció, allò que ens fa emocionar, que ens fa vibrar sentir, que en definitiva això és l'art i així el dibuix.