Els deures

Me'n recordo de l'entrada que vaig fer al blog fa uns anyets. I si, els deures són un pal. Quan érem petits eren un pal i ara segueixen sent-ho.

Foto de la Big Draw 2014

També recordo que a la meva època d'EGB (Primària) doncs la veritat els pares o els meus només intervenien en els deures quan no entenia alguna cosa. Per tant ni sabien la meva agenda, si tenia deures o no, si els havia fet o simplement si tenia molta càrrega de deures. 

No és que passessin de mi, sinó que confiaven que jo em sabia organitzar, en què em sabia distribuir i que els feia.

Cada divendres a la tarda la meva mare em preguntava si tenia molts deures per la setmana vinent, i si necessitava ajuda que allà la tenia a ella o al meu pare.

De fet hi ha una carta d'una mare que s'ha fet viral fa poc expressant més o menys el que acabo de dir.

Recordo la meva mare ensenyant les matemàtiques, quan em van costar! Però no recordo que m'ajudes a fer-los, ni si tenia examen estudiant amb mi.

No em va anar malament mai, simplement, no eren hiperpares.

Ara, estem massa involucrats en les tasques escolars, que no vol dir en l'educació dels nostres fills. (Aquí segur que em cauen crítiques, però és el que penso)

M'explico, abans llegíem a casa, la tasca de l'amor a la lectura la deixaven a casa, eren uns deures assequibles per a tothom, no discriminatoris en l'àmbit socioeconòmic ni d'atenció parental. Ara en canvi es llegeix a l'escola cada dia 30 minuts i això no vol dir que llegeixin més ara que abans nosaltres.

Això només és un exemple. Volem que els "deures de casa" no siguin així, sinó que siguin diferents (creatius, que impliquin a la família, que sigui anar a veure un museu, o passejar per on sigui...) doncs bé famílies, esteu demanant deures que molts pares no poden fer, que són discriminatoris, on s'evidencia encara més l'escletxa social, familiar i d'atenció.

Plantegem-nos i us plau que volem i que costa aconseguir-ho. Hi ha valors que hem de fer a casa i extreure del currículum de les escoles aquesta feixuga càrrega que només fa que treure hores de currículum necessari. Recordem que l'escola pública no té 6a hora des de fa temps i que en detriment a l'escola concertada i privada aquests alumnes ja tenen un dèficit de 40 h al mes (aproximadament), i a sobre pensem el que volem demanar.

Si volem que les classes siguin més innovadores com una flipped classroom no ho podran fer a casa, per tant també ens carreguem una innovació docent així en un moment, igualment que el treball per projectes, la lectura, la mecànica dels aprenentatges repetitius (a escriure s'aprèn escrivint, a llegir llegint i a multiplicar, multiplicant, i això requereix repetició i temps).

Què volem? I com ho volem? això hi podem pensar entre tots i tota la comunitat educativa i té que dir, això sí, amb respecte! Per què els mestres, l'equip directiu són els professionals. Perquè si ells és posessin a dins de casa nostra a dir com fem o desfem de pares? Ho trobaríem igual de bé? És pel bé dels nostres fills segurament o aquí ja no volem entrar?

No és una guerra senyores i senyors, no és deures si o deures no. És la responsabilitat de tots educar aquesta societat cap a un futur, un futur millor que el nostre i amb respecte entre tots. No hem d'ensenyar els nostres fills que som bàndols enfrontats, sinó punts de vista diferents que anem a una per educar a la societat del futur, els nostres fills.

Que l'anunci d'IKEA, és això, un anunci, no pas la realitat de cada família (m'encanta la crítica de la gran Empar Moliner). En una cosa sí que té raó, que eduquem amb tot el que fem dia a dia, què diem, com ho diem, i la tribu educa.