Arran de l'article que vaig llegir l'altre dia sobre "Les dones que guareixen les ferides que no es curen", he estat donant tombs a les dones de la meva vida i la sort que tinc de comptar amb elles.
Doncs sí que tinc una gran sort, i és que estic envoltada de dones, i dones que em guareixen les ferides.
No em vull deixar a cap dona de la meva vida. N'hi ha que són mares, n'hi ha que no, ni que són les meves filles, n'hi ha de totes les edats, condicions i tendències i a totes elles els hi vull agrair que formin part de la meva vida, cadascuna d'elles sabrà:
GRÀCIES:
- pels esmorzar (a la Simona, o qualsevol lloc)
- per aquells whatsapps (converses senceres que podrien ser llibres)
- per aquelles llargues/interminables xerrades sobretot i res
- per animar-me els divendres amb aquell missatge que anhelo en llevar-me
- per les hores de ganxet
- per les estones juntes
- pels consells
- per escoltar-me sense perjudicis
- per entendre'm
- per rebatre'm les idees i posar-me entre les cordes
- per sacsejar-me tant per dins com per fora
- per aquelles abraçades infinites
- per aquells riures
- per aquells dinars (a casa, al bar, a terra, ...)
- per aquells cafès a casa teva
- per obrir-me els ulls
- per descobrir-me noves maneres d'entendre la vida
- per aprendre al teu costat
- per aquells viatges inoblidables
- per fer-me somiar
- per aquelles nits de festa surrealistes ballant rumba
- per acompanyar-me a esdeveniments "bizarros"
- per enredar-me a qualsevol cosa pel bé dels nostres fills
- per obrir-me el teu cor
- per guarir-me el meu (de cor)
- per les converses surrealistes i els farts de riure mentre esperem durant hores els nens/es
- per ajudar-me a créixer personalment
- per aquells congressos
- per anar a Ikea
- per aquells concerts inoblidables
Gràcies per estar-hi sempre!
I em faria feliç saber que també esteu agraïdes d'estar al meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada