Avui era el dia, teníem nervis (a veure jo més que ells). Avui anàvem a buscar el Tió a la muntanya, fins aquí cap novetat, ja que sempre hem fet el mateix. Però aquesta vegada ho fèiem amb grup.
Des de l’AMPA de l’escola on van la meva canalla, havíem ideat, organitzat, gestionat i realitzat una sortida al Bosc de l’Olla de Vilaplana.
Tots els pares implicats, amb molta il·lusió hem estat treballant per què aquest dia sortís perfecte. La veritat que el WhatsApp anava que treia fum i els nervis també. Nervis com quant érem petits/es.
La sortida era des de l’escola del poble i havíem de fer un petit passeig fins a arribar al Bosc de l’Olla. Aquest passeig ja estava lligat i ben lligat amb la Dolo, la Marta i el pare de la Lourdes (mares de l’AMPA).
Tots teníem aquells nervis a la panxa.
Que l’excursió vagi bé, ens donarà temps d’escampar els tions? Que els nens/es no vegin la furgoneta de l’ajuntament amb els tions dins… aiiii volíem que tot sortís bé!
Unes mares anàvem amb la furgoneta per poder escampar els tions i preparar un vermut, mentre els altres anaven fent el camí amb els nens/es.
Quins nervis, mentre escampàvem els tions i els amagàvem darrere un arbre, agrupats també per nens i nenes de la mateixa edat, amiguets, famílies, ... Quina il·lusió…
Ara el més espectacular ha estat quan els nens han entrat al Bosc de l’Olla corrents, moguts per aquell neguit de veure els tions de lluny i a veure si estava el seu.
No paraven de corre! Que bonic ha estat. Un moment inoblidable que tots els pares i mares hem retingut dins nostre i sobretot creiem que ells ho recordaran sempre.
23 tions, 23 famílies i 23 il·lusions!
PD: L’any vinent més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada