El somni és un procés imaginatiu de la ment que té lloc mentre el subjecte dorm.
Algú un dia va dir: “A vosaltres, avui us dic, amics meus, que malgrat les dificultats i les frustracions aquest moment, jo encara tinc un somni. És un somni profundament arrelat en el somni….” Martin Luther King Jr.
El món és mou entre somnis, “La vida és un somni” com deia Calderón de la Barca, o multituds de cançons on el somni és el motor de tot.
Jo també tenia somnis que per sort he anat realitzant, aconseguint, materialitzant, aquells somnis de petita que veus potser inimaginables o potser que només et penses que seran somnis i quan et fas gran els recordes, els agafes i els hi dones forma…
I la petita, que dir d'ella, és la sorpresa contant, les seves frases, la seva manera d'actuar i la seva constància fa que allò que em pensava que ja no m'emocionaria, torni a sorgir de dins i amb més intensitat. Aquest any el pilar caminant de sant Pere i veure la meva filla petita a dalt de tot, ha estat emocionant i amb una intensitat brutal i això que la gran ho havia fet, però no és el mateix... i el seu primer 3d8 d'acotxadora a la plaça més castellera de Catalunya va fer que tremolés com una fulla de nou, i que tot anés a flor de pell i les llàgrimes em rodessin galtes avall,...
A cada fill, l'experiència és igual d'intensa, emocionant i vibrant i sobretot sorprenent. Mai m'hagués imaginat que que cada cop es pogués estimar tant i de maneres tant diferents, el cor d'una mare és enorme! Els braços és multipliquen per poder abraçar, acaronar i donar confort a tots ells, les hores i els minuts és busquen d'on sigui per poder estar amb ells, buscar el seu espai....
Crec que hem d’aprendre de quan eren nens o més aviat dir hem d’aprendre també dels nostres nens.
Jo cada dia aprenc dels meus fills, l’amor que ens uneix també és una relació d’aprenentatge, d’escolta, d’admiració…
Observo, escolto i prenc nota. Crec que no deixem de sorprendrem cada dia.
Un dia la meva filla gran em va dir (amb dos anyets i poc) i assenyalant-me amb els dits, jo vull ser aquella!
Passaven els castellers per la plaça i una nena feia l’aleta a dalt de tot d’un castell i ella em va dir un cop i un altre: mama jo seré aquella!
Era un somni, evidentment no tothom pot, sap, ni somniant, que serà enxaneta. Però ella ho tenia clar, jo com a mare el que només vaig fer va ser acompanyar-la en aquest procés… com una mestra acompanya en el procés d’ensenyança aprenentatge, donant eines, recursos,… ella , tota sola, em va ensenyar el què és fer realitat un somni, el què és aconseguir objectius, lluitar per ells i sobretot em va despertar l’admiració per algú tant petit però que aconsegueix alguna cosa mooolt gran! Li dec tant i ella encara no ho sap…potser quan sigui més gran sabrà tot el que m’ha donat sense saber-ho, tot el que m’ha ensenyat només mirant-me, abraçant-me….
L’altre fill, el mitjà també m’ha ensenyat en creure en els somnis i a sobretot pensar que tot allò que et pots imaginar ho pots aconseguir, ho pots fer realitat o fins i tot… que tot allò que imagines pot passar…
Ell volia ser diable, volia muntar la tronada, volia veure pirates, … mai ningú m’ha ensenyat a ser tant feliç com ell i a pensar que si esperem el suficient tot es pot fer, tot el que penses es pot convertir en realitat tots els teus somnis es poden aconseguir. De veritat és fantàstic tindre fills així que t’ensenyen a ser nen i a veure-ho tot des de la seva perspectiva… Tots els somnis del meu fill s’han complert i segur que tots els que tindrà també… és especial i ho sap té aquell do que el fa indescriptible, màgic…
Ells em fan sentir la persona més afortunada del món, ja que sóc capaç d’aprendre constantment, de sorprendrem dia a dia i de poder acariciar els somnis.
Gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada