Festes i més festes (com sobreviure des de l'aniversari de l'Arnau a finalitzar la festa major)

Abans d'acabar el curs, nosaltres ja comencem la festa, l'aniversari de l'Arnau dóna el tret de sortida a l'estiu, les vacances, sol, amics, amunt i a vall i sobretot a les festes majors de Reus.

Així que nosaltres des del 18 de juny (amb l'aniversari de l'Arnau i la gran sorpresa que el pastís li va portar un dels seus millors amics anant vestit de Xiqueta) anàvem empalmant festa darrera festa, no ens hem perdut gran cosa la veritat: Aniversari del Casal Despertaferro, Mercat a la Mercadal, concert dels SP3, Concurs de Colles Sardanistes, Barraques de Festa Major, Diada de Sant Joan (anar a buscar el foc del Canigó i Cercavila de foc), La primera Tronada, la gran cercavila del Masclet, diada castellera de Sant Pere, la Nit de fer “l'Indiu”, Seguici petit (Arnau fent de lliure a la carretillada infantil, tot un plaer), El Tomet de Sant Ganxet, Dames i Vells (excel·lents i mordaços com sempre i superant-se cada any més), Cóssos (animant com mai!), Completes, Tronada (inusual) focs aeris, matinades, els 29 avisos, i professó solemne, tronada final, carretillada i fi de festa!

Així posat sembla una cursa d'obstacles, i Sant Pere és això, un esclat de festa, festa del poble on la pólvora, els castells, el seguici, la sàtira i la tradició es barregen amb molta festa i grans dosis de masclet.

Cada any vivim la festa "a tope", com mai fent tots els actes que podem, compartint tot això amb els nostres fills perquè aprenguin que és la festa major, que vol dir ser RTV i sobretot que visquin la Festa des de dins!

Aquest any l'Arnau ha ajudat amb la primera tronada i amb els llançaments dels 29 avisos. Les matinades tronades, les hem acollit dins de la nostra família, amb una gran son la veritat, però puc dir que ha estat una gran experiència de poder viure els tres germans! 

I aquest any una de les grans sorpreses ha estat l'Arlet que ha fet el pilar al balcó! Mireu, familiarment és una cosa que ens ha agradat sempre moltíssim, de fet, Irma va veure amb 3 anys el pilar al balcó i va dir: Aquesta seré jo algun dia! I dit i fet, així va ser.... i ara el torn de l'Arlet! Que aquest any també l'ha fet! Emoció màxima!!! I el pilar final de germanes ha estat una emoció total!!! No es pot explicar en paraules el que s'arriba a sentir en aquests moments tan importants de la festa i si a sobre els fan algun dels teus fills.... Ja no et dic el que sents!!!!

 Gràcies!!!!! I Visca la festa Major de Reus!