![]() |
Anem cap al Seguici Petit |
Si si, festa major, castells, diables, ruta del masclet, actes i actes…. Que bonic tot, oi? sí que és bonic, però també és estressant, per què desenganyar-nos. Ara que els tres ratolinets ja tenen el seu criteri, les seves necessitats, gustos, .... Doncs la cosa es complica la veritat. Volem ser a tot arreu, fer-ho tot i això és una logística interessant que ni els del Dakar crec que s’hi imaginen.
![]() |
Seguici Petit |
![]() |
Ruta del Masclet |
A més aquest any, que vivíem fora vila. Tot pren un caire més dificultós. Bosses, dinars, bosses, berenars, cotxe ple fins dalt... Però això no és cap impediment per poder gaudir de tot i amb el programa amb mà, bosses carregades i un sac de paciència i bon humor he sobreviscut a Misericòrdia. No és fàcil, no… penseu que aquest ritme pot arribar a ser frenètic i motiu de discussió, cansament, plors, mal estar...i evidentment els meus fills no estan exemptes d’això.
No hi ha recepta màgica per prevenir aquests moments (a veure sí que l'hi ha, les rutines, i hores respectades de son, menjar i estar a casa garanteix moments de felicitat i harmonia) però si vols viure les festes, estar al carrer i gaudir de la xerinola, has de saber que hi ha moments de tot. I els moments de “liarla parda” estan més que garantits, aquí és on intervé el sac de paciència.
Evidentment en fer castells i diables no hem faltat a cap dels seus actes. Ni correfocs, ni corre bars, ni Ball de Sant Miquel, ruta del Masclet, .... com cada any hem gaudit al màxim.
![]() |
Vistes des del Campanar de Reus |


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada