Tres fills tens? Ets molt jove no?

Sí, en tinc tres. Jove, home doncs no se…

Així comença una gran conversa. A veure conversa,... més aviat algú parla i jo responc amb monosíl·labs.

A vegades penso que m'he de justificar de perquè tinc 3 fills o si en vull més. Perdoneu, però ningú me’ls manté i ningú me’ls cria, que ho fem tan bé com podem el meu marit i jo. Gràcies pels consells de debò.

Criar fills o tindre fills crec que s’ha de tindre ganes, paciència, humor i saber fer malabars. Tot així i per aquest ordre. Sóc molt fan d’en Carles Capdevila, m’agrada molt el seu sentit de l’humor, a més té 4 fills i la veritat que de paciència en té molta igual que ganes. El vaig conèixer en directe i encara em va agradar més, ara li envio forces pels moments que està visquin.

Ell em va explicar la teoria de la relativitat que només sorgeix cap al tercer fill i és veritat. Al primer a l’hora del bany psoes el termòmetre a l’aigua, poses la temperatura ambient adequada i tot és amb una calma i tranquil·litat. En el segon ja no tens termòmetre perquè i poses el colze, la temperatura ambient ja no te la mires i amb el tercer suques el nen directament a l’aigua, si arronsa les cames és que crema o està freda…

Així amb l’alimentació, la esterilització…. En tot! La veritat que quan anava a la pediatra amb la tercera i em preguntava: ja menja verdura? l'ou? aiiiiii l'ou! Amb la primera el ¼ de rovell, després la meitat finalment la clara i tot sense fregir. Al segon mireu però vaig fer la truita directament i amb la tercera crec que va menjar un ou ferrat directament… Si sóc mala mare, ho sé, però mira a vegades penso que hi ha molts maldecaps quan en tens un que quan en tens més ja no existeixen, i aquí rau la teoria de la relativitat del Carles Capdevila.

La dosis de paciència i humor han d’anar augmentant a mesura que tens fills, si no la relativitat no arriba.

Finalment els malabars.

Algú una vegada em va preguntar que com ens ho fèiem per fer la logística familiar, activitats, vida quotidiana, ... i jo vaig respondre que un nen/a és com tindre un accessori, et complementa en la teva vida i et pots adaptar ràpidament a aquell ritme, dos ja la cosa es complica una mica però tres és com jugar amb malabars. No sé si heu fet mai malabars però si tu intentes fer rodar tres pilotes a l'aire n’hi ha un moment que una no la domines ni la tens, sinó que està a l’aire, doncs això és tindre tres fills, has de tindre clar que no pots dominar-ho tot al 100% en tot moment, si no que en algun moment està suspès a l’aire i que després cau sobre teu amb força i la has de subjectar fort i donar impuls novament. És un joc continu, que has d’estar atent si no les pilotes et cauen.

Algú va dir que l’educació dels nostres fills/es es pot comparar en com tenim una pastilla de sabó a les nostres mans; si l’agafes amb força sortirà disparada i si no l'agafem amb fermesa s’escolarà entre els nostres dits.

I aquí una frase que m’encanta: “Abans de casar-me tenia sis teories de com educar els nens. Ara tinc sis fills i cap teoria” John Wilmot (1647-1680)