La cosa comença amb un missatge de WhatsApp, fent una proposició… I quan me’l vaig acabar de llegir vaig pensar, per què no?
Que bonic regalar un llibre/conte a un/a nen/a que no coneixem.
Una família desconeguda regalant un conte! La idea em va semblar genial!
El fet és que és una cadena i potser si no es trenca també en rebran els meus fills/es. Però sabeu que, que m’és igual si no els reben, perquè jo ja hauré regalat uns instant de felicitat i això és el que conta.
Els hi vaig explicar la idea i el joc als meus fills/es i van acceptar encantats! Vam anar a triar el llibre i també li hem escrit una carta amb uns dibuixos.
Dilluns anem a enviar-li i en aquell sobre no només hi haurà un conte i una carta sinó un grapat d’il·lusions!
Us animeu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada