Anem al cine: Del Revés (Inside out)

Feia dies que havia llegit alguna crítica que altre sobre la pel·lícula nova de Pixar i Walt Disney i la veritat tenia moltes ganes de veure-la. Fins i tot havia llegit articles de psicòlegs i neuròlegs que l’analitzaven des del punt de vista “més científic” i em semblava prou interessant anar-hi.

Avui per fi hem pogut anar i la veritat no ens ha defraudat en absolut. He de dir però que és un film on més aviat és per edats a partir dels 9 anys aproximadament (ho dic per experiència pròpia, el meu fill de 7 i la filla petita de 5 no han entès l’essència de la pel·lícula) i sobretot per grans. Els grans hem rigut i plorat i si “entens” una mica del tema doncs la veritat té petits gags on introdueix senzills tecnicismes plens de bon humor.

M’ha recordat a una barreja de la sèrie “Érase una vez…” amb el conte “El monstre de colors” en versió digital i moderna.

La nova manera que té Walt Disney d’enfocar les seves creacions mitjançant l’humor, digitalització i modernitat de Pixar fa que sigui un film àgil, elegant i actual on les emocions afloren i el canvi de valors. Un canvi de valors, necessari per a una altra banda, tant per adaptar-se al moment actual com també per poder apagar la set dels més escèptics que demanen films amb valors per poder així “educar” la societat.

Per acabar també dir que el curt “Lava” del principi és magnífic! Al mateix nivell de tendresa que l’anterior curt (The moon)

Cap de setmana d’activitats (Festes del barri de Santa Anna de Reus, Castells, Diables a les Festes del Morell i Festes del Vendrell)

Aquest cap de setmana teníem l’agenda repleta d’activitats, les Festes del barri de Santa Anna de Reus prometen com cada any. Al ser el barri de Xiquets de Reus i nosaltres en formem part doncs no podíem faltar! Al matí va estar replet d’activitats: tallers del Fil i Cotó, Màgia per l’Struc davant del Casal Despertaferro, vermut electrònic al Pilée… I evidentment no vam faltar, ens ho vam passar d’allò més bé.

A la tarda va vindre la complicació, allí com a família ens vam haver de dividir: les nenes van anar a la Diada Castellera de Santa Anna. Els Xiquets de Reus van fer una bona diada fent el 3d8, 4d8, 7d7 p5 i 4p4.

El nen i jo doncs corrents al Morell on teníem un correfoc infantil. Allí ens vam trobar amb altres colles de Diables, entre elles els Diables Petits d’Altafulla, amb la Gemma Maymó i el seu bloc.

Després del correfoc, sopar i concert amb el Grup The Penguins Reggae per a xics.

Quan vam acabar del Morell, corrents cap a Reus al Ball de Gralles del barri de Santa Anna.

Exhaust vam acabar a la una de la matinada.

Diumenge a la tarda vàrem anar a les Festes del Vendrell, participant amb el Ball de Diables Infantils de Reus al Correfoc del Vendrell.

Un gran cap de setmana!!!!! Salut, festa, castells i foc!!!

Les mares perfectes

Doncs si arran del post del diari, i el fart de riure que em vaig fer al llegir-lo, m’ha fet pensar molt. A vegades ens creem la imatge, la sensació de què hem de ser perfectes. Perfectes en el sentit total i absolut: mares abnegades, que es desviuen pels seus fills però que a la vegada treuen temps per treballar i ser les treballadores perfectes, amb excel·lents resultats laborals, on també treuen temps per sortir amb les amigues, amb el marit, i per ser elles mateixes. Per descomptat també són dones que estan físicament a tope, fortes, sense panxa, amb un tipus d’infart.

Això és el que ens marca la societat, la publicitat i el que tothom diu, però i nosaltres que diem de les mares perfectes? Qui són? Què fan? Com són?

Una amiga i antiga companya d’escola em va posar al Facebook les mares perfectes són aquelles que tenen blaus a les cames i van despentinades per què han estat jugant amb els seus fills i no han tingut temps per elles. I jo crec que també. Les mares perfectes a vegades també som "Red Pontiac", tenim el dret d’enfadar-nos, de decebre-nos, de corregir-nos, d’equivocar-nos i sobretot de ser dones! De no voler estar sempre amb els nostres fills/es o de fins i tot voler sortir corrents un dia perquè ja no podem més i seguir sent les mares perfectes.

El més normal d’una mare perfecte és que tingui baves al jersei (i algun moc) d’haver acaronat al seu fill/a, que la bossa sembli el de la Mary Poppins i que no estigui a la moda perquè prefereixi gastar-se els quatre duros que té, per vestir als seus fills i que aquests vagin nets i endreçats. Que comprem la roba a les rebaixes per estalviar o aquella plana web (on totes sabem el barata que és la roba). 

Una mare perfecta és aquella que fa ulleres perquè a la nit, per poder esgarrapar una mica de temps ha estat fins a la una de la matinada, sargint, endreçant, llegint, fregant, estudiant, fent ganxet, mitja, cosint, o infinitat de coses que no ens podem ni arribar a imaginar que podem fer.I si, no totes estem amb un tipus atlètic, però estem guapíssimes amb els nostres senyals de guerra (cesàries, punts, estries, taques, panxa d’haver parit, ....) I si tinc la gran sort de conèixer un munt de mares perfectes, que m’envolten, que s’equivoquen, que van plenes de blaus, que portem el monyo despentinat i que les bosses els ulls forment part de nosaltres... 

Gràcies a totes!!! Perquè totes som perfectes.

Anar de bòlit (o de com passar a viure al camp i fer formatge)

Fa temps que tinc molts posts al cap, i vaig endarrerida a explicar coses que tinc al cap, projectes, il·lusions… però el dia a dia se'n duu molt de temps.

Vam decidir canviar d’aires la nostra família i poder viure en un mas. Això implicava un munt de fets que havien de canviar o coses a fer per què és produís aquest canvi. Finalment i de manera precipitada tot va sorgir, ràpid i inesperat però amb ganes i ens vam aferrar a l’oportunitat.

Ara una cosa que estic fent que en tenia moltes ganes és tindre el “meu hort” i poder arribar a fer el “meu pa”, el “meu formatge”, començar a donar llibertat la creació i idees que tenia al cap, projectes nous…

Per fi un d’ells està arribant i estic aprenent a fer formatge de cabra, de manera artesanal amb uns amics que compartim moltes altres coses. Gràcies Associació Cingle Vermell! Gràcies Andrea, tinc molt a aprendre encara però ser que puc.

PD: està boníssim!!! Si voleu o us atreviu a tastar i comprar només cal que m’ho digueu!!!!

Observant el Cel a Torroja del Priorat

Ahir a la nit vàrem fer una activitat força interessant, a nosaltres sempre ens ha agradat observar els estels i sempre que podem busquem activitats, tallers, anem a observatoris, ... que ens permetin fer-ho.

Ahir l’Associació Astronòmica Torroja del Priorat, feia la seva XI Jornada Astronòmica amb un calendari ple d’actes. El més esperat per nosaltres era però la plantada de telescopis i observació del cel. La veritat que ahir el temps pintava fatal i fins i tot van caure quatre gotes mal contades, però tot i així teníem tantes ganes que ens vam aventurar a anar-hi.

A les 22 h ja estàvem allí, veien com es feia de nit i la Lluna amb Júpiter i Venus estaven al firmament. Cal dir que unes cortines de pluja a la llunyania i també alguns núvols varen fer amenaçar la vetllada. El vent bufava una mica, fent que escampessin els núvols i a les 23 h comencessin a plantar els telescopis. Aquí és on va començar la “nostra festa”. A més tota la gent de l’Associació és molt agradable i comparteix els seus coneixements, explicant sobretot als infants amb ulls com a plats meravellats pel cel nocturn totes les coses interessants i amb el seu punter làser podem veure tot el que ens expliquen. Va ser meravellós la nit espectacular, màgica, ..... vam poder observar amb els telescopis: la Lluna, Saturn, un parell de nebuloses, estrelles, .... i a ull nu la Via Làctia, el carro, l’estrella polar, sagitari, escorpí, ..... i fins i tot 3 estrelles fugaces! i de camí una rabosa.

Gràcies! De ben segur que repetirem!

Excursions al capvespre (Descoberta de l’entorn)

Això d’estar tan a prop de la muntanya ens fa vindre moltes ganes de caminar i descobrir on estem, per tant per allà les 19 h quan la calor ja no apreta i el sol deix un respir ens agafem les motxilles i caminem una mica. Ja hem fet tres rutes, molt accessibles pels nens evidentment però a la vegada “canyeres”.

Ruta 1:

Sortim de la urbanització d’Alforja i agafem el camí marcat per resseguir el contorn de la vall, en total vam fer uns 9 km, amb un pendent suau, molt agradable, aquí teniu les fotos.

Ruta 2:

Sortim també des del mateix punt que l’altre dia però aquesta vegada agafem el camí per anar fins “la casa dels Caçadors” un punt de les muntanyes d’Alforja sota el cingle Roig, on estan marcant i netejant per poder fer camí més accessible, també molt accessible i passant pel Pla de la Creu, seguint el camí marcat fins a l’antiga pedrera, on vam veure la casa dels antics pedrers. 5 km amb un desnivell suau.

Ruta 3:

Sortim de la urbanització i anem cap a l’Aleixar, el camí també és una ruta marcada que s’anomena camí de l’Aleixar a Alforja, on passa per diferents masos, la riera i finalment arribem a l’Aleixar, d’allí també vam anar a l’Ermita de Sant Blai. Després tornar. Aquesta ruta és llarga però el desnivell molt suau també. 10 km.

Només calen ganes de caminar. M'entres caminem, expliquem la vegetació, orientació dels camins i una mica d'història.

Cada nen/a porta la seva motxilla amb aigua i un frontal.

A gaudir!!!

Platja i focs

Ahir amb la calor sufocant i enmig de l’onada de calor vam decidir anar a la platja. Vam triar Tarragona perquè després es feia l’últim dia del Concurs de Focs de Tarragona.

Així que a les 18 hores (després d’una bona migdiada) vam decidir sortir cap a Tarragona, a la platja de la Savinosa, una platja molt familiar on hi ha un aparcament de cotxes al costat prou ampli, de fàcil accés per a tothom i on el mar està sempre molt net. A més té l’opció de ser una platja on la meitat és nudista. El “quiosquet” està força bé i des de fa un temps compta amb socorrista.

Com vam gaudir! L’aigua està perfecte, neta i podíem veure els peixos clarament, dorades i barats. Veure saltar els nens a l’aigua, les onades, fer castells de sorra, .... Genial! Després vam fer una mica de passejada pel camí de Ronda i la descoberta dels fòssils de l’entorn, juntament amb la típica vegetació del bosc de platja, on vam descobrir les plantes i la diferència amb el bosc de la serra del Montsant (excursió anterior del blog).

Per rematar el dia vam anar a veure els Focs Artificial, era l’últim dia i prometia la Pirotècnia Italiana que estava al cartell, ens ho vam passar bé, llàstima que per problemes tècnics van suspendre l’acte a mitges, però el que vam veure va estar molt i molt bé.

Ruta semi nocturna familiar

Ahir a la nit, aprofitant que era lluna plena i que Venus i Júpiter es veurien tan bé i junts vam aprofitar i fam fer una sortida semi nocturna familiar conjuntament amb els amics de CatSud.

La ruta és Albarca - Roca Corbatera - Mare de Déu del Montsant. El nivell de dificultat tècnica és fàcil, apte per tots els públics. Nosaltres anàvem totes les edats i condicions físiques i va ser assequibles per tota la família. La petita de 4 anys no es va quedar enrere en cap moment.

En total són uns 7 km amb un desnivell de 447 metres, ja que se surt des d'Albarca que està a 737 m i arribem al punt més alt del Montsant a 1163 m.

La veritat, decidir sortir a les 19 hores va ser un encert, ni calor ni fred, amb un airet que feia que la calor no fos tan agosarada i es volia aprofitar la lluna plena i l’excel·lent situació astronòmica del moment, a més perquè enganyar-nos tornar amb els frontals és d’allò més divertit!

La veritat va ser un espectacle visual excel·lent, els nens no paraven de dir que estaven súper contents de veure així el Montsant. Veure les vistes del pantà de Siurana, Cornudella, Siurana, Ulldemolins, el mar, en fi… Una vista privilegiada que si afegim la degradació de llum i color que proporciona la posta de sol i després poder observar l’espectacle astronòmic va ser d’allò més excitant i enriquidor per tots, tant grans com petits.

A sobre vam poder conèixer les plantes autòctones com el panical i el conte sobre la flor del panical, la diferència entre el pi roig i pi blanc, alzines, farigoles, romaní… Un despertar dels sentits que amb l'aire que feia aixecava tota uns seguits d’olors, un gran espectacle també olfactiu, de descoberta de l’entorn.

Per sorpresa nostra a la nit quan tornàvem cap a Albarca vam poder observar 7 cuques de la llum!!! Els nens no s’ho creien i els grans tampoc… meravellós. També vam descobrir una aranya que ens va sembla enorme!

La veritat vam gaudir moltíssim de la sortida i com sempre junts en família, aprenen uns dels altres.

Material necessari: Cada nen portava la seva motxilla per tal d’anar-se acostumant i a dins; la seva cantimplora, l’entrepà de sopar, un frontal i una jaqueta per quan es fa fosc. També portaven una càmera de fer fotos, una brúixola i unes tiretes, han de ser conscients del que es porta per sortir a la muntanya.

Els grans doncs igualment anàvem equips amb tot el necessari per a una sortida.

Us recomano la sortida! Una data que estaria bé tornar-la a fer nocturna és a la pròxima lluna plena o ja fer coincidir amb la pluja d’estels de l’agost.