Després de la tempesta ve la calma (o això diu la dita…)

Aquest últim més ha estat un més difícil, dur ple de canvis. Si canvis a tot nivell, sobretot familiar.

Una vegada amb el meu amic, marit, company de vida (o com vulguem dir) vam prendre una decisió, que aniríem a viure al camp, amb un mas i canviar el nostre projecte de vida per una vida més slow. Creiem que als nens i nosaltres aquest estil de vida ens agrada més, on el contacte amb la naturalesa, els aprenentatges vivencials i altres coses formin part del seu procés vital.

Tot això comportava que havíem de vendre o llogar el nostre pis i poder acabar el mas, així que de cop i volta després d'1 any i mig en aquest procés de sobte al mes de juny va aparèixer la possibilitat del canvi a casa nostra. I com que les oportunitats s’han d'agafar al moment i si potser al vol així ho vàrem fer. La manta al cap com se sol dir i demanant permís als meus pares (ja que hem de viure a casa d’ells fins que el mas no estigui acabat) ens vam animar a la mudança, i canvi de vida integral.

Així que corrents a fer bosses, capses, maletes, canvi d’escola dels nens i a més es va ajuntar amb l’aniversari de l’Arnau, final de curs (festivals) i Festa Major de Sant Pere, Sant Joan (Castells, correfocs i diables…) que estàvem a tope!

I no oblidem el meu TFM pel mig…

Estressant, sí! Molt! Però ara comença a brillar el sol…