Les mares perfectes

Doncs si arran del post del diari, i el fart de riure que em vaig fer al llegir-lo, m’ha fet pensar molt. A vegades ens creem la imatge, la sensació de què hem de ser perfectes. Perfectes en el sentit total i absolut: mares abnegades, que es desviuen pels seus fills però que a la vegada treuen temps per treballar i ser les treballadores perfectes, amb excel·lents resultats laborals, on també treuen temps per sortir amb les amigues, amb el marit, i per ser elles mateixes. Per descomptat també són dones que estan físicament a tope, fortes, sense panxa, amb un tipus d’infart.

Això és el que ens marca la societat, la publicitat i el que tothom diu, però i nosaltres que diem de les mares perfectes? Qui són? Què fan? Com són?

Una amiga i antiga companya d’escola em va posar al Facebook les mares perfectes són aquelles que tenen blaus a les cames i van despentinades per què han estat jugant amb els seus fills i no han tingut temps per elles. I jo crec que també. Les mares perfectes a vegades també som "Red Pontiac", tenim el dret d’enfadar-nos, de decebre-nos, de corregir-nos, d’equivocar-nos i sobretot de ser dones! De no voler estar sempre amb els nostres fills/es o de fins i tot voler sortir corrents un dia perquè ja no podem més i seguir sent les mares perfectes.

El més normal d’una mare perfecte és que tingui baves al jersei (i algun moc) d’haver acaronat al seu fill/a, que la bossa sembli el de la Mary Poppins i que no estigui a la moda perquè prefereixi gastar-se els quatre duros que té, per vestir als seus fills i que aquests vagin nets i endreçats. Que comprem la roba a les rebaixes per estalviar o aquella plana web (on totes sabem el barata que és la roba). 

Una mare perfecta és aquella que fa ulleres perquè a la nit, per poder esgarrapar una mica de temps ha estat fins a la una de la matinada, sargint, endreçant, llegint, fregant, estudiant, fent ganxet, mitja, cosint, o infinitat de coses que no ens podem ni arribar a imaginar que podem fer.I si, no totes estem amb un tipus atlètic, però estem guapíssimes amb els nostres senyals de guerra (cesàries, punts, estries, taques, panxa d’haver parit, ....) I si tinc la gran sort de conèixer un munt de mares perfectes, que m’envolten, que s’equivoquen, que van plenes de blaus, que portem el monyo despentinat i que les bosses els ulls forment part de nosaltres... 

Gràcies a totes!!! Perquè totes som perfectes.