Feia dies que havia llegit alguna crítica que altre sobre la pel·lícula nova de Pixar i Walt Disney i la veritat tenia moltes ganes de veure-la. Fins i tot havia llegit articles de psicòlegs i neuròlegs que l’analitzaven des del punt de vista “més científic” i em semblava prou interessant anar-hi.
Avui per fi hem pogut anar i la veritat no ens ha defraudat en absolut. He de dir però que és un film on més aviat és per edats a partir dels 9 anys aproximadament (ho dic per experiència pròpia, el meu fill de 7 i la filla petita de 5 no han entès l’essència de la pel·lícula) i sobretot per grans. Els grans hem rigut i plorat i si “entens” una mica del tema doncs la veritat té petits gags on introdueix senzills tecnicismes plens de bon humor.
M’ha recordat a una barreja de la sèrie “Érase una vez…” amb el conte “El monstre de colors” en versió digital i moderna.
La nova manera que té Walt Disney d’enfocar les seves creacions mitjançant l’humor, digitalització i modernitat de Pixar fa que sigui un film àgil, elegant i actual on les emocions afloren i el canvi de valors. Un canvi de valors, necessari per a una altra banda, tant per adaptar-se al moment actual com també per poder apagar la set dels més escèptics que demanen films amb valors per poder així “educar” la societat.
Per acabar també dir que el curt “Lava” del principi és magnífic! Al mateix nivell de tendresa que l’anterior curt (The moon)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada